vedat, -ada, -ts, -ades
- adj. ant. Se dia de qui tenia prohibida l’entrada a l’iglésia i rebre els sacraments.
- s. m. Glotis, punt molt sensible situat en l’extrem superior de la laringe i que si es toca provoca una tós violenta i arcades.
- Anar-se’n el mòs o el glop pel vedat, anar-se’n per l’atre forat, per la glotis.
- Vedat de caça, camp o terreny en el que està prohibit caçar.