si
(Del llatí si, mat. sign.)
- conj. Conjunció que s’utilisa en valor condicional i que introduïx una preposició subordinada indicadora d’una acció que és condició per a que es done la principal: Aniré si Deu vol. Si puc eixiré.
- Si be, loc. Fòrmula de valor concessiu: Si be no sap solfeig, toca la guitarra molt be.
- S’utilisa en un valor dubitatiu, introduint proposicions que fan de complement d’un verp que indica dubte: Vullc saber si és veritat lo que diu.
- Com si, loc. De la mateixa forma que: Tracta-la com si fora yo.
- Per si, loc. Introduïx una proposició causal dubitativa: Compra’n més per si s’acaben.
- Si acàs, loc. Per si fa falta, convé o es dona la situació: Si acàs ve em crides.
- Introduïx frases exclamatives: ¡Si t’ho havia avisat!
- Introduïx frases exclamatives i apassionades, davant de les que es sobreentén algun dels verps mireu, penseu, etc.: Si és bonica. Si canta be.
- Si fa no fa, loc. Aproximadament, més o manco.
- Si no, loc. En valor condicional negatiu, en cas contrari: Si no feu el treball no cobrareu. Estén la roba al sol, si no no s’eixugarà.