Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: veritat
veritat, -ts
(Del llatí vērĭtāte.)
  1. s. f. Conformitat entre lo que és una cosa i el concepte mental que es té d’ella.
  2. Conformitat entre lo que es diu i lo que es pensa, lo que es sent o lo que és.
  3. Faltar a la veritat, loc. Dir una cosa que no és conforme a la realitat.
  4. En veritat, de veritat, loc. Que es diu conforme a lo que és realment.
  5. ¿Veritat?, qüestió en la que s’interpela a qui escolta demanant-li la seua conformitat o assentiment.
  6. Juí o proposició que es fa i que no pot ser negada de forma racional.
  7. Una veritat com un puny o com un temple, loc. Se diu quan la proposició o juí a que s’aludix s’entén absoluta i indubtablement verdadera i evident.
  8. La /de bona veritat, loc. De veres, de veritat, en veritat.
ref. La veritat sempre sura com l’oli. Dient (quan se diuen) les veritats, se perden les amistats. La veritat aprima pero no romp. La veritat deu ser nueta i tot lo món la vist. La veritat no necessita escoltes, ni a parts. La veritat per davant de tot. La veritat que sure. La veritat sempre serà com l’oli.
Buscar veritat en: