faltar
Flexió verbal »(Del llatí fallĭtare, mat. sign.)
- v. intr. No existir o trobar-se lo que hauria d’existir, estar absent: Vos falta la seua ajuda per a poder seguir. Mentres yo vixca no li faltarà de res.
- No trobar-se en el lloc a on se l’espera o no anar més: Falta molts dies a classe i suspendrà.
- Finalisar l’existència, morir: Quan el pare falte heretaran els fills.
- Per fer, que no ha ocorregut encara: Encara falta pintar el saló i el bany.
- Haver de transcórrer el temps que s’indica per a que aplegue o succeïxca alguna cosa: Falta molt per a les vacacions. Falten díhuit minuts per a les sèt.
- No aplegar a una cantitat determinada: Falta un quart per al quilo. Falten dèu cèntim per a un euro.
- Actuar en contra de la llei, norma o obligació: Com no vullc faltar a la veritat te diré que era un home correcte.
- Perdre el respecte cap algú: Faltava a son pare i li alçava la mà.
- Trobar a faltar alguna cosa, una persona, loc. Sentir l’absència de la persona o cosa en qüestió.
- Faltar un pèl, una gota, un pessic, un sentiment, faltar poc per a aplegar a concretar-se.
- Faltar-li un regó ad algú, o falar-li un bull com a les guixes o com a la col, loc. No tindre trellat suficient.
- No faltaria més o això faltava, exclamació per a negar una suposició.