trobar
Flexió verbal »(Possiblement d’un verp llatí tardà *tropare, que originàriament devia significar parlar en figures, del llatí tropus, en un llenguage figurat, i més tart significaria compondre versos.)
- v. tr. ant. Inventar, descobrir alguna cosa nova o que no es coneixia anteriorment.
- Compondre una cançó, una composició poètica...
- Donar en alguna cosa que es buscava o que apareix de manera imprevista sense buscar-la.
- refl. Reunir-se o juntar-se dos o més persones, animals, etc., en un mateix lloc.
- Percebre o sentir una cosa, obtindre: Trobà consol en els meus braços.
- Vore a algú o alguna cosa baix un determinat aspecte, forma, manera de ser o d’estar: Quan torne a la casa del poble sempre la trobe igual, no canvia.
- Atribuir ad algú o alguna cosa una qualitat, una condició, un estat d’ànim; estimar, considerar: Trobe trist al gos.
- Pensar, creure, considerar provable o possible: Trobe que hui plourà.
- refl. Considerar-se, sentir-se d’alguna manera: No em trobe be de les cames.
- refl. Estar present en un lloc: Me trobe en Alacant i estaré ací uns dies.
- No trobar-se, loc. No habituar-se a una situació o a un lloc: No es troba ell fent de mestre.
- Tant se me’n dona això com lo que he trobat hui, loc. Se diu per a manifestar desinterés, indiferència o menyspreu cap alguna cosa.
- Tu i lo que m’he trobat hui, tot és u, loc. Se diu per a expressar menyspreu cap algú.