pensar
Flexió verbal »(Del llatí pensare, meditar.)
- v. tr. Concebre idees, discórrer, imaginar, practicar l’enteniment la facultat de concebre, jujar, considerar, etc.
- Formar el propòsit de realisar un acte.
- Preocupar-se de fer alguna cosa: Pensa que has d’estudiar si vols aprovar.
- Pensar en algú o en alguna cosa, tindre present en l’esperit ad alguna persona o cosa, no oblidar-se d’ella.
- tr. Opinar, creure.
- refl. Creure’s, imaginar-se: Yo em pensava que vivies ací i vius fòra.
- Estar a tall d’una cosa: Yo pensava morir quan caiguí de l’escala.
- Donar qué pensar, loc. Intranquilisar, preocupar.
- Haveu de pensar que..., loc. Enunciat utilisat per a introduir una oració narrativa.
- No penses que..., loc. Enunciat utilisat per a introduir una oració negativa.
- ¡Ni pensar-ho!, loc. Expressió usada per a negar una autorisació.
- ¡Quí ho havia de pensar!, loc. Enunciat exclamatiu usat per a manifestar estranyea per un succés sorpresiu i inesperat.
- ¡Sense pensar-ho!, loc. D’improvís, de sobte, inesperadament.