Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: tindre
tindre
Flexió verbal »
(Del llatí tenēre, que en llatí clàssic expressava sobretot l’idea de sostindre, subjectar, mantindre, pero en el llatí vulgar adoptà també el de posseir.)
  1. v. tr. Agarrar, sostindre o mantindre alguna cosa subjecta, impedint que caiga: El canelobre un ciri en cada braç.
    1. refl. Mantindres dret, sostindres per a no caure: Tin-te dret i no caigues.
    2. Tindres en cames, loc. Mantindres una persona dreta, en peu: La malaltia el deixà tan fluix que no podia tindres en cames.
  2. Dominar, subjectar una cosa impedint que canvie de lloc; parar: Tenia al gos per la coa per a que no se nanara.
  3. refl. Eixercir domini sobre els propis impulsos, reprimir-se; no continuar lo que shavia escomençat o anava a fer-se: Me tinc la llengua per a no malparlar.
  4. Eixercir el domini sobre alguna cosa.
  5. Conservar, retindre alguna cosa: Els conquistadors tenien esclaus als indígenes.
  6. Posar alguna cosa a on estiga segura, guardar-la en un lloc adequat: El croniste les claus de la ciutat.
  7. Posseir.
  8. Contindre: La botella suc de bresquilla.
  9. Incloure, contindre en mateix: Ella inteligència. El meló pepites.
  10. Estar malalt o patir certa malaltia: Tinc la grip. la pallola.
  11. Unit a linfinitiu pel relatiu que conserva el seu valor de verp independent i forma locucions com Tindre que dir i Tindre que vore.
  12. Unit a un infinitiu per les preposicions a o de o per la conjunció que, se convertix en auxiliar per a indicar obligació: Tinc hui moltes coses a fer. Tinc de parlar-te de ton germà. Tinc que anar a lencontre.
  13. ant. Complir una promesa, llei, acort, etc.
  14. ant. Ser tengut, estar obligat.
  15. ant. Tindre companyia, fer companyia.
  16. ant. Tindre dretura, obrar en bona llei, en justícia.
  17. ant. Tindre lenvit, acceptar un envit, un desafiu.
  18. ant. Tindre prop ad algú, estar prop per a impedir-li fer lo que vol.
  19. ant. Tindre temps, dedicar temps a una cosa.
  20. ant. Tindres en una atra cosa o en algú, estar adherit o unit.
  21. ant. Tindres, unir-se en força una cosa en una atra.
  22. Tindre ad algú o alguna cosa en lloc de o en conte de tal atra, considerar-la de la mateixa manera, com si fora latra.
  23. Tindre el timó o els ramals, loc. Dur la direcció dun quefer, dun negoci
  24. Tindre en molt o en poc, apreciar, valorar molt o poc.
  25. Tindre la davantera dun eixèrcit, estar encarregat de dirigir-la, de conduir-la en la batalla.
  26. Tindre per o tindre de (tal cosa), dispondre duna persona o cosa en concepte de tal o tal cosa: uns sacs per cortines. Tenim de mestra a una veïna.
  27. Tindre per, considerar algú o alguna cosa com a tal o tal, creure que això és cert encara que no ho siga: El tenien per amic i era un espia.
  28. Tindre raó, estar en lo cert.
  29. Tindre temps, dispondre de temps per a alguna cosa.
  30. Tindre trellat, posseir sentit comú, coneiximent.
  31. No tindre treues, loc. No tindre temps de fer una cosa.
  32. No tindre a on caures mort, loc. Trobar-se en la misèria, ser molt pobre.
  33. No tindre ofici ni benefici, loc. No tindre ni treball ni rendes.
  34. No tindre per a on agarrar-lo, loc. No tindre res de bo, ser roïn, de mala calitat.
  35. No tindre res seu, ser molt generós o malgastador.
  36. No tindre-les totes, loc. Sentir recel o por, no estar segur.
  37. Tindre (duna cosa) per a donar i vendre, tindre molt, gran cantitat.
  38. Tindre a tret ad algú, loc. Tindre ad algú prop o davant, a la , a la vista, present.
  39. Tindre barra, loc. Ser un cara dura.
  40. Tindre collons una cosa, loc. coloq. Se diu duna cosa adversa o complicada.
  41. Tindre collons, loc. coloq. Tindre valor o corage.
  42. Tindre deixe color un trage, loc. Tindre un problema paregut.
  43. Tindre el cor pelut, loc. Tindre mals sentiments.
  44. Tindre el geni curt, loc. No aguantar massa els atacs o els incovenients.
  45. Tindre el tir, loc. No estar quet, estar nerviós.
  46. Tindre els renyons ben coberts, loc. Tindre diners.
  47. Tindre idees de caragol buit, loc. Tindre idees sense trellat.
  48. Tindre lesquena ampla, loc. Se diu de la persona que tot li és indiferent.
  49. Tindre la boca de flare, loc. Ser molt demanador.
  50. Tindre la cara forrada de badana o vaqueta, loc. ser un cara dura.
  51. Tindre la cera per vendre, loc. Tindre diners o fer com que es tenen diners.
  52. Tindre la coa de palla, loc. Ser molt susceptible.
  53. Tindre la mort a la porta, loc. Estar pròxima la mort.
  54. Tindre la paella pel mànec, loc. Dominar o controlar una situació.
  55. Tindre la pancha com una guitarra, loc. Estar molt prim i tindre la pancha llisa.
  56. Tindre les primeres orelles, loc. Ser molt jove o no haver canviat, ser el mateix que fa temps.
  57. Tindre mala fel, loc. Tindre mals sentiments.
  58. Tindre manco gràcia que un ou sense sal, loc. No tindre gens de gràcia.
  59. Tindre manco trellat que una cabra baix delrabo, loc. No tindre gens de trellat.
  60. Tindre més caps que barrets, loc. Tindre moltes ocupacions.
  61. Tindre més cara que esquena, loc. Tindre molta cara dura.
  62. Tindre més fam que Garró, loc. Tindre molta fam.
  63. Tindre més memòria que un tísic, loc. Tindre molta memòria.
  64. Tindre més merda que el pal dun galliner, loc. Estar molt brut.
  65. Tindre més raó que un sant, loc. Tindre molta raó.
  66. Tindre més tecles que lorgue de Sollana, loc. Tindre molts problemes o alifacs.
  67. Tindre sempre alguna puta que confessar, loc. Tindre sempre una faena o atra que fer.
  68. Tindre una aigüeta, loc. Faltar-li un regó, no estar massa be del cap.
  69. Tindre una pancha com un pagell, loc. Tindre molta pancha.
  70. Tindre-les, loc. Tindre disputes, baralles.
ref. Qui la té, la trau. Qui més té, més vol. Qui no té bou, no llaura quan vol. Qui no té càrrecs, no té descàrrecs. Qui no té cervell, no et pot donar consell. Qui no té la palla feta per Sant Pere, que no l’espere. Qui no té memòria o cap, cames. Qui no té no pert. Qui no té res guardat, no té por de ser robat. Qui no té treball, prou treball té. Qui no tinga diners, que no tinga vicis. Qui no tinga penes, que les espere. Qui té el cul llogat, no s’assenta quan vol. Qui té fam ensomia (en) rollos. Qui té la coa de palla en seguida s’encén. Qui té padrins el bategen. Qui tinga cucs, que pele fulla. Qui tinga vicis que se’ls pague. Tin més por a lo conegut que a lo desconegut. Val més tindre que desijar. Val més un tin que dos te’n daré. Qui res té, respaga.
Buscar tindre en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.