Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: timó
timó
(Del llatí thymōne, derivat de thymus, mat. sign.)
  1. s. m. Bot. Planta aromàtica de la família de les labiades (Thymus vulgaris), abruixell aromàtic ramificat, perenne, en fulles sanceres i chicotetes en flors rosades o blanquinoses; tomello, timonet, farigola.
  2. Timó bast, Thymus vulgaris.
  3. Timó blanc o mascle, labiada de l’espècie Teucrium polium, subespècie capitatum.
  4. Timó de Prat, Thymus serpyllum, espècie de timó o tomello terrer en fulles menudes, planes i obtuses, en flors en corola roja. També se li diu serpol.
  5. Timó mascle, labiada de l’espècie Teucrium polium, subespècie polium.
  6. Timó real, espècie Dictamnus albus, díctam.
timó, -ons
(Del llatí temōne, mat. sign.)
    1. s. m. Peça de barco, plana i articulada, de fusta o ferro, que situada en la popa servix per a virar-lo a babor o estribor, segons convinga per a la navegació de la nau.
    2. Timó de caixa, aquell que protegix els guardins en una espècie de caixa de fusta.
    3. Timó de canya, aquell que es governa gràcies a una peça de fusta colocada de forma horisontal damunt d’ell.
    4. Timó de rella, aquell que es prolonga per la part inferior, sobrepassant la llínea baixa de la quilla, en direcció a proa.
    5. Timó de roda, aquell que es governa gràcies a una roda en mànecs per a moure-la.
  2. Peça mòvil o palanca d’una embarcació o aeronau, utilisada per a conduir-la, mantenint o modificant la seua direcció.
  3. Barra que en un aladre o carro forma la part anterior a la que s’enganchen els animals que han de tirar.
  4. fig. Direcció o govern d’un assunt o negoci.
Buscar timó en: