flor, -rs
(Del llatí fiōre, mat. sign.)
- s. f. Part de la planta que es dedica a la reproducció, generalment en fulles de colors i sol tindre perfum en moltes espècies vegetals, sent molt vistoses.
- Estar en flor, estar florit en plenitut.
- Anar o volar de flor en flor, fig. Anar d’un costat a l’atre en busca de plaer o coses que agraden.
- Flor natural, la que és d’una planta vegetal i no feta artificialment.
- Flor natural, el premi més important dels jocs florals que es sol donar al poeta que escriu la millor poesia que canta a l’amor o de tema lliure.
- Flor de lis, emblema heràldic que es fa a partir de la flor del lliri.
- Tel que produïx l’aire en contacte en la superfície d’alguns líquits fermentats.
- Superfície exterior, la part de la pell de l’animal que queda en l’exterior.
- A flor de..., que està en la superfície de la pell, terra, etc.
- fig. Producte de gran calitat.
- fig. Elogi: En el discurs li dedicà unes flors al president.
- La part més pura i perfecta.
- Flor del segó, el primer segó que ix en fer la farina.
- La flor de la joventut, la de la vida, en el millor moment de la joventut o de la vida.
- En flor, que està en el millor moment de bellea.
- Traure flor, escomençar la floració, el naiximent de les flors.
- Nom que s’utilisa de manera genèrica per a designar gran cantitat de plantes.
- Flor d’aigua, de l’espècie Nuphar luteum, cala.
- Flor blanca, Alliaria Officinalis.
- Flor de tot l’any, Calendula Officinalis.
- Flor de taronger, la flor del taronger i de la llimera.
- En el joc de cartes, fet de tindre un jugador tres cartes del mateix pal.