Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Flor
flor, -rs
(Del llatí fiōre, mat. sign.)
  1. s. f. Part de la planta que es dedica a la reproducció, generalment en fulles de colors i sol tindre perfum en moltes espècies vegetals, sent molt vistoses.
    1. Flor mascle, que no pistils.
    2. Flor femella, que no estams.
  2. Estar en flor, estar florit en plenitut.
  3. Anar o volar de flor en flor, fig. Anar dun costat a latre en busca de plaer o coses que agraden.
  4. Flor natural, la que és duna planta vegetal i no feta artificialment.
  5. Flor natural, el premi més important dels jocs florals que es sol donar al poeta que escriu la millor poesia que canta a lamor o de tema lliure.
  6. Flor de lis, emblema heràldic que es fa a partir de la flor del lliri.
  7. Tel que produïx laire en contacte en la superfície dalguns líquits fermentats.
  8. Superfície exterior, la part de la pell de lanimal que queda en lexterior.
  9. A flor de..., que està en la superfície de la pell, terra, etc.
  10. fig. Producte de gran calitat.
  11. fig. Elogi: En el discurs li dedicà unes flors al president.
  12. La part més pura i perfecta.
  13. Flor del segó, el primer segó que ix en fer la farina.
  14. La flor de la joventut, la de la vida, en el millor moment de la joventut o de la vida.
  15. En flor, que està en el millor moment de bellea.
  16. Traure flor, escomençar la floració, el naiximent de les flors.
  17. Nom que sutilisa de manera genèrica per a designar gran cantitat de plantes.
  18. Flor daigua, de lespècie Nuphar luteum, cala.
  19. Flor blanca, Alliaria Officinalis.
  20. Flor de tot lany, Calendula Officinalis.
  21. Flor de taronger, la flor del taronger i de la llimera.
  22. En el joc de cartes, fet de tindre un jugador tres cartes del mateix pal.
ref. Flor en abril, oli en setrill.
Flor, -ra
  1. s. m. Nom propi dhome i de dòna.
Buscar Flor en: