costat, -ts
(Del llatí vulg. cŏstātu, mat. sign.)
- s. m. La zona de les costelles, cada una de les dos parts laterals del cos humà o d’un animal.
- Per extensió, tota la part esquerra o dreta del cos.
- Part d’espai immediata per la dreta o l’esquerra d’un cos.
- Fer costat, loc. Ajudar, recolzar, protegir.
- Espai situat en una direcció determinada, per oposició en les atres direccions.
- El sentit d’una cosa, en oposició als atres que pot tindre: Per un costat és bo i per l’atre és roïn.
- Per un atre costat, baix un atre aspecte; per una atra banda o part.
- Tirar cada u pel seu costat, actuar independentment dels atres, estar en desacort.
- Deixar o tirar a un costat, apartar.
- Pels quatre costats, loc. Se diu de persones en ascendència autòctona tant per banda del pare com de la mare: És valencià pel quatre costats. Un gallec pels quatre costats.