cara, -res
(Del grecollatí cara, mat. sign.)
- s. f. Part anterior del cap de les persones que comprén des del front fins a la barbeta, i també la d’alguns animals.
- Cara de cul, se diu de la cara ampla i redona.
- Bona cara o cara de rosa o cara de poma o de pometa roja, tindre una cara que dona sensació de bona salut.
- Cara groga, cara malaltiça.
- Cara llarga, que expressa tristor.
- Mala cara, cara de pocs amics o cara de pomes agres, cara de vinagre o cara de gos, la que manifesta mal humor, irritació o enuig.
- Cara dura, cara de vaqueta o forrada de vaqueta, se diu de la cara que no expressa vergonya per una cosa mal feta.
- Cara ratada, picada o apedregada, cara d’una persona senyalada per la pigota.
- Cara d’envit, cara impassible, inexpressiva davant d’una situació.
- Cara de collons, se diu dels hòmens impertinents, que incordien intencionadament; caracollons.
- Cara de figa, se diu de les dònes impertinents, que incordien intencionadament; carafiga.
- Cara de judeu o de renegat, desus. Persona lleja en mal aspecte.
- La part anterior d’una cosa.
- De cara a, loc. En la part anterior cap a una direcció. Mirant o pensant en un temps futur: La porta està de cara al jardí. De cara a la jubilació he escomençat a invertir.
- Cara a o simplement cara, cap a, en direcció a: Mirava cara tu. Anem cara als montanyars més alts. Cara avant. Cara arrere. Cara amunt. Cara avall.
- Cara al sol, anar en direcció al sol.
- Cara del peu, part superior del peu.
- Cara de terra, la superfície de la terra.
- Cara d’una moneda, la part de la moneda a on sol anar la figura del governant i que es considera la part anterior de la moneda, en oposició a l’atra que rep el nom de creu.
- Jugar a cara i creu, joc que consistix en llançar una moneda a l’aire i fer apostes per la part anterior o posterior en que quedarà la moneda quan caiga en terra.
- Geom. Pla o superfície d’un poliedre.
- Cada una de les pàgines dels fulls de paper.
- Cada u dels plans limítrofs d’una pedra en la construcció.
- Cara bona, la part de la pedra o material de construcció que es posa cap a fòra.
- Cara roïn, la que no ha de vore’s.
- Cara vista, aquella que es veu davant.
- A cara vista, loc. Estil de construcció a on se posen les pedres o rajoles sense recobriment.
- Nàut. La banda o costat d’un objecte com ara la cara de popa o de proa d’un pal.
- ant. Cara real, se dia d’una cosa que tenia la seua cara bona a la vista.
- Impressió que dona una cosa o situació segons se veu en un primer moment: Este negoci no té bona cara.
- Cara de sisó, loc. Se diu a la persona que se les dona o es passa de llesta.
- Tindre cara, loc. No tindre vergonya.
- No tindre cara, loc. Tindre vergonya de fer una cosa.
- Tindre més cara que esquena, loc. Tindre la cara dura o poca vergonya.
- Escopinyar a la cara, loc. fig. Fer una manifestació de gran despreci.
- Anar en la cara ben alta, loc. Anar sense amagar-se.
- Fer cara o tindre cara a algú, loc. ant. Donar-li ad algú l’atenció que es mereix.
- Fer cara o tindre cara a algú, loc. ant. Combatre o lluitar en algú.
- Cara a cara, loc. Tindre a algú present, davant físicament.
- Tindre dos cares, loc. Actuar de forma diferent, especialment mentir.
- Vore’s les cares, loc. Se diu quan dos contrincants volen provar les seues forces.
- Donar la cara, mostrar cara o traure la cara, loc. Presentar-se com a responsable o fiador.
- Tindre cara de bon any, loc. Estar gros.
- Trencar la cara ad algú, loc. fig. Pegar-li una galtada forta.
- Fer una atra cara, loc. Se diu quan algú estava mal de salut i en acabant té una atra aparència física millor.
- No mirar de cara, loc. No saludar a algú per no caure’s be o dur-se malament.
- Per cara d’algú, loc. En consideració ad eixa persona.
- Caure-li ad algú la cara de vergonya, loc. Estar avergonyit.
- Tirar en cara o a la cara, loc. Dir-li a una persona una série de coses que li poden molestar o de coses que ha fet malament en anterioritat.
- A la cara, loc. Damunt, davant: Se t’ha trencat el coche, puix ya tens un atre problema a la cara.
- Portar o dur alguna cosa escrita en la cara, loc. Mostrar en el gest o la cara una cosa, un sentiment, una idea, intenció...