Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: esquena
esquena, -nes
(Del germ. skina, os prim.)
    1. s. f. Part posterior del cos humà que va des dels muscles fins la cintura.
    2. En uns atres animals vertebrats, la part posterior o llom del cos, des del coll fins a les anques.
  2. Tindre una esquena com una taula de naps, loc. Tindre-la molt ampla.
  3. Caure d’esquenes, caure colpejant-se l’esquena.
  4. Girar l’esquena ad algú, loc. Desatendre ad algú, ignorar-lo.
  5. En la pluja a l’esquena, ant. Arremullat per la pluja.
  6. Part posterior d’alguna cosa.
  7. Part d’una cadira o butaca a on descansa l’esquena de la persona que s’assenta.
  8. Tirar d’esquena, loc. Sorprendre molt d’alguna cosa: La nova proposta era tan inesperada que els tirà d’esquena a tots.
  9. Tirar-s’ho tot a l’esquena, loc. Despreocupar-se de tot.
ref. Llarc d’esquena, curt de faena. Llarc de cames, curt d’esquena, fuig faena. Una en l’esquena i atra en la pedra. La manta i la berena, no l’amolles de l’esquena.
Buscar esquena en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: esquenada.