Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: caure
caure
Flexió verbal »
(Del llatí cadĕre, mat. sign.)
  1. v. intr. Anar una persona o cosa de dalt a baix pel seu propi pes.
  2. Caure desquena, caure una persona o animal cap arrere.
  3. Caure de tòs o caure de memòria, caure cap arrere pegant en terra en la part posterior del cap.
  4. Caure de pancha, caure cap avant.
  5. Caure dret, caure en els peus per davant, tocant en terra en estos.
  6. Caure de cul, caure una persona sense perdre la posició vertical i quedant assentada en terra.
  7. Caure com un sac, caure sense poder evitar el colp.
  8. Deixar caure, deixar de subjectar una cosa, permetent que vaja avall.
  9. Anar a parar a una situació roïna: Has caigut en la droga i el vici.
  10. Sucumbir: Han caigut molts soldats en la batalla.
  11. Sobrevindre: La nit nos caigué damunt.
  12. Anar a parar a un lloc: Un dia caigué per ací, el coneguí i em casí en ell.
  13. Succeir fortuïtament: Li caigué la loteria.
  14. Estar situat o ubicat en un lloc respecte a un atre: El restaurant cau a dreta.
  15. Ací caic i allà malce, loc. Caminar dificultós, en molts entropeçons o viure en bons i mals moments, ara be, ara mal.
  16. Caure en una cosa, donar-se conte: Ara caic; lassessí és el majordom.
  17. Caure be, loc. Aprofitar una cosa de menjar o beure.
  18. Caure be, loc. Favorir o ajustar be una peça dindumentària.
  19. Caure be, loc. Ser agradable una persona a una atra.
  20. Caure malament, loc. Perjudicar el cos una cosa de menjar o beure.
  21. Caure malalt, loc. Caure en lo llit, contraure una malaltia.
  22. Caure de sobines, loc. Caure desquena.
  23. Caure redó, rollat o arrollat, loc. Caure en el cos plegat sobre mateixa, generalment per dolor.
  24. Caure u tot lo llarc que és, loc. Caure estés o estirat.
  25. Caure en grat, o caure a lull, loc. ant. Agradar, atraure simpatia.
  26. Deixar-se caure en algun lloc, loc. Anar a un lloc, acodir.
  27. Caure del burro, loc. Donar-se conte, a la fi, duna cosa que no es comprenia.
  28. No tindre a on caures mort, loc. Ser molt pobre.
  29. Caure boca per avall o de morros, loc. Caure de cara.
  30. Caure lànima als peus, loc. Patir un desengany molt fort.
  31. Caure del seu pes, loc. Ser duna conclusió molt llògica.
  32. Caure la bava, loc. Estar ple de satisfacció.
  33. Caure la cara de vergonya, loc. Estar molt avergonyit.
  34. Caure damunt, loc. Ser inhabitable: La casa em caïa damunt.
  35. Caiga qui caiga, loc. Sense contemplacions, per damunt de qualsevol obstàcul.
  36. Caure en gràcia, loc. Agradar: Més val caure en gràcia que ser graciós.
  37. No caure una cosa en terra, loc. Se diu de comentaris, advertències, afirmacions o amenaces dels que es fa cas i es tenen en conte, actuant en conseqüència: Lo que digué de revisar hui els treballs no ha caigut en terra, puix tots els han dut fets.
  38. Caure-li ad algú la llonganiça en la cendra, loc. Endur-se u una desilusió.
  39. Caure en falta, loc. No actuar davant dalgú com està establit, acordat o segons les convencions socials.
  40. Estar a la que cau, loc. Estar molt atent o pendent dalguna cosa o de tot en general.
ref. Qui no mira avant, cau arrere. Per a caure no cal córrer. Qui cau i s’alça, terra alvança. Torres més altes s’han vist caure. Val més caure en gràcia que ser graciós. Qui més alt puja de més alt cau. Més val caure en gràcia que ser graciós.
Buscar caure en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: encaure.