(De dur-se’n, a on la partícula en, que acompanya a verps de moviment, ha segut confosa en el prefix en- i s’ha aglutinat en el verp. La forma se’n du, ha segut interpretada com si fora s’endu.)
- v. refl. Dur en sí alguna cosa que estava en un lloc: M’enduc els llibres a l’escola. De totes les ferramentes només me n’enduc huit.
- Rossegar en violència: La riuada s’endugué els coches.
- Conseguir una cosa que es disputava: Enguany el meu equip s’endurà la copa.