Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: que
dençà que
  1. loc. adv. inus. Des de que.
que
(Del pronom relatiu llatí en les formes quid i quem.)
  1. pron. relatiu. Sutilisa com a subjecte en antecedent de persona o de cosa: Ell, que el coneix, tel presentarà. Sa mare, que era molt educada, me feu entrar.
  2. Susa com a complement directe, en lantecedent de persona o de cosa: Calent com larena que el sol calfa. Cada paraula que diu em convenç més.
  3. Sutilisa com a complement circumstancial precedit de preposició i en antecedent de cosa: En una época en que la dòna no tenia dret al vot. En el lloc que fan la festa.
  4. Sutilisa en un demostratiu neutre dantecedent, en les combinacions, lo que, açò que, allò que, això que: Feu tot lo que pogué. Allò que no faces ara no ho faràs mai.
  5. Sutilisa sense preposició si lantecedent ya en du, formant un complement de temps, de lloc, de manera, etc.: Tacat de la sanc que eixia de la ferida. En el temps que els hòmens duyen espasa.
  6. Que va, loc. Indica negació: ¿Aniràs demà?. -Que va, yo no torne més.
que
(Del llatí quia com a substitut de quod.)
  1. conj. Susa per a introduir proposicions subjectives: Fa huit dies que ha vengut.
  2. Susa per a introduir proposicions predicatives: No menge res que magrade tant com les taronges.
  3. Susa per a introduir proposicions completives: Ves en conte, que com me veus te voràs.
  4. Introduïx proposicions o complements circumstancials de matèria. En est us és freqüent que abans de la conjunció hi haja una preposició de que, en que, a que.
  5. Introduïx oracions circumstancials causals: Vine ací que en tu vullc parlar.
  6. Introduïx oracions de circumstància final: Treballà mon pare per a que estudiàrem i que fórem hòmens de profit.
  7. Introduïx oracions de circumstància consecutiva o modal: El pardalet cantava que era un goig.
  8. Unix dos térmens en una comparació de superioritat o dinferioritat: És millor riure que plorar.
  9. Introduïx el segon terme en una comparació digualtat o semblança, el primer dels quals és introduït per tan, tant, tal, igual: Se feu gros igual que un porc. És tan gran que no cap en la caixa.
  10. Introduïx un verp en subjuntiu que valor dimperatiu: Si tenen fam que saguanten.
  11. Unix dos formes verbals que formen una locució en valor dimperatiu; i poden estar les dos en imperatiu en segona persona del singular: Espera que espera. També pot anar la primera en imperatiu i la segona en futur: Camina que caminaràs.
  12. Per analogia sutilisa en lloc de les formes verbals una forma dadjectiu repetit per a remarcar una qualitat: Maria, grossa que grossa, no para de menjar.
  13. Precedit dun adverbi, preposició o participi, origina moltes locucions conjuntives que expressen circumstàncies variades, abans que, sempre que, fins que, en que, per més que, encara que, sense que, ya que.
  14. adv. i conj. En valor exclamatiu o ponderatiu. Sescriu en accent: Qué bo. Qué malament ho has fet tot.
quin que, -na que, -ns que, -nes que
  1. adj. m. ant. Qualsevol.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: qué i qüe.