singular, -rs
(Del llatí sĭngŭlāre, mat. sign.)
- adj. m. Únic en la seua espècie que no té comparació o igual.
- Que es referix a una única persona o cosa.
- Gram. Que indica una única persona o cosa, categoria gramatical que marca l’unicitat de persona o de cosa.
- ant. Persona singular, o només singular, persona privada, sense caràcter públic; individu.
- Excelent, rar, extraordinari.