sense
(Del llatí sĭne, mat. sign.)
- prep. Denota absència, exclusió, falta, privació total: En la dieta menge pa sense sal. Sense la teua ajuda no puc seguir.
- Sense mida, loc. Incommensurable.
- Sense fi, i ant. Una sens fi, loc. En gran cantitat.
- A banda, exceptuant, excepte o llevat de: Són mil persones, sense els chiquets que no conten.
- Davant d’un verp en infinitiu dona un sentit negatiu: Vinc sense dinar.
observacions/documentació: Per fonètica sintàctica es pronuncia sens quan va seguida d’una paraula que escomença per vocal.