(Del llatí vulg. teum, variant del clàssic tuum, produïda per analogia en meum, possessiu de primera persona.)
- pron. possessiu. Pronom possessiu de segona persona del singular.
- Sense artícul, va pospost al nom: En presència teua.
- En artícul, va antepost al nom: Els teus llibres són interessants. Les teues idees se n’ixen de lo comú.
- Els teus, els de la teua família, el teu partit...
- La teua, la teua opinió o voluntat: Sempre te n’ixes en la teua.
ref. Dels teus ne vols dir i no en vols oir. Dels teus voldràs dir pero no mal oir. Dels teus vullgues dir i mal no (o pero no), vullgues oir. A lo teu, tu; a lo meu, yo; Deu a lo de tots.