Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: persona
interpòsita persona
(En llatí persona interposta.)
  1. loc. llat. Dret. Persona que en un acte jurídic intervé en profit dun atre per encàrrec fent vore que ho fa pel seu conte.
persona, -nes
(Del llatí persōna, mat. sign.)
  1. s. f. Individu de lespècie humana.
  2. Home o dòna dels quals se desconeix el nom o somet: Certa persona diu que açò no és correcte.
  3. Individu humà que obra racionalment i no com els animals.
  4. Ser molt persona, loc. Tindre molt de trellat, ser respectuós i considerat en els demés.
  5. ant. i hui dialect. El cos humà: La seua persona no pot més. La meua persona no està com Deu mana de tant de treballar. La persona patix molt en esta calor i la pell sarruga.
  6. En persona, estant present físicament.
  7. En persona i en bens, en el cos físic i en les possessions materials.
  8. Persona física, tot ser de lespècie humana.
  9. Persona jurídica, entitat o conjunt de persones i bens a la que el Dret reconeix personalitat en drets i obligacions.
  10. Primera persona, aquella que parla.
  11. Segona persona, aquella a la que es parla.
  12. Tercera persona, aquella de la que es parla o allò de lo que es parla.
  13. Gram. Cada u dels accidents gramaticals propi del verp i dalguns elements pronominals que fa referència als que participen en una acció, com ara els pronoms personals de primera persona, de segona, de tercera, etc.
  14. De persona a persona, loc. Directament, personalment.
  15. Persona non grata, loc. llat. Persona no desijable, rebujada per un colectiu o govern.
  16. Bellíssima persona, se diu de persones molt amables i bondadoses.
  17. Les persones no són rius i poden tornar-se arrere, loc. Les persones poden canviar dopinió.
  18. Ser o no ser persona, loc. Estar o no estar be i en condicions: Yo mentres no em faig un cafenet de mati no soc persona.
Buscar persona en:
  • persona coincidix en:
    • la 2ª persona d'imperatiu de personar
    • la 3ª persona del present d'indicatiu de personar
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: personada i personat.