cert, -ta, -ts, -tes
(Del llatí certu, mat. sign. Usat com adverbi, podria vindre també del llatí cĕrtē, certament.)
- adj. m. Verdader, segur, que no cap dubte.
- adj. Indica una persona o cosa determinada sense dir quina és.
- ant. S’usava per a expressar un número fix de coses sense concretar la cantitat: Aniran per certes ciutats del territori. Certs jugadors se lluïren en el partit.
- Que té alguna cosa per verdadera o segura: Cert que vindrà. No estic cert del tot.
- ant. Entés, ingeniós, prudent.
- Estar cert, loc. Estar segur d’una cosa: Estic cert que demà plourà.
- A certes, loc. ant. De veres.
- adv. ant. Certament.
- Ser tan certa una cosa com que nos hem de morir, loc. Ser completament certa una cosa.