Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Verdader
verdader, -ra, -rs, -res
(Derivat de la forma arcaica verdat.)
  1. adj. m. Que és veritat o conté veritat.
  2. Real, que és segons se diu o es representa.
observacions/documentació: "...ço es ab les plantes de Cehlla e promet que sera fiel e verdader, el e totz aquels qui el hi metra”. Llibre de la Cort del Justicia de Cocentaina. 1275. “Ta mercaderia sia lleal e verdadera e la tua paraula ab veritat”. Jaume I. Llibre de saviesa. 1385. “...e en fer verdaderes relacions de les coses als dits guardians pertanyents”. Llibre de Consells.1392. “Ara sapiau, bona gent, que doctrina es catolica, certa e verdadera”. Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410. “e les que son apartades / d’aquella fi verdadera / son molt luny de la carrera”. Ausias March. 1425. “...ab aquells suspirs e gemechs que los verdaders enamorats solen lançar”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. 1490.
Buscar Verdader en: