ciutat, -ts
(Del llatí cĭvĭtāte, mat. sign.)
- s. f. Núcleu de població important format per edificis i carrers, en parcs, jardins i edificis públics, regit per un ajuntament o govern.
- Ciutat dormitori, conjunt suburbà d’una ciutat, la població laboral del qual se desplaça a diari a la ciutat per a treballar.
- Ciutat jardí, conjunt urbà format per cases unifamiliars, i que cada una d’elles té un jardí.
- Ciutat satèlit, núcleu urbà dotat de certa autonomia funcional pero dependent d’un atre major i més complet del que es troba relativament prop.
- Ciutat universitària, conjunt d’edificis situat en una zona, els quals se destinen a l’ensenyança l’universitària.
- Ciutat Estat, ciutat que té independència i el seu propi Estat.
- Ciutat oberta, en temps de guerra, la ciutat que no és objectiu militar i no té defensa.