Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: temps
temps
(Del llatí tĕmpus, mat. sign.)
    1. s. m. sing. i plr. Periodo determinat en el que succeïx alguna cosa, duració dun determinat fenomen, succés o qualsevol cosa finita.
    2. Algun temps, un temps, loc. Duració indeterminada, ni llarga ni curta.
    3. Molt de temps, llarc temps o gran temps, duració i successió llarga.
    4. Poc de temps, breu temps o curt temps, duració i successió curta
  1. Al mateix temps, a un temps, loc. Conjuntament, a la vegada.
  2. Al seu temps, en el moment oportú.
    1. A temps, loc. En el moment oportú.
    2. Aplegar o arribar a temps, aplegar o arribar just en el moment necessari, desijat o acordat
  3. Aprofitar el temps, fer coses útils.
  4. Del temps, actual o a la temperatura ambient, ni fret ni calent.
  5. Donar temps, esperar el temps necessari per a que algú faça una cosa.
  6. Els quatre temps, ant. Les témpores.
  7. En aquell temps, en el temps de lo que es parla.
  8. En el temps, una volta transcorregut un temps.
  9. En temps del rei Pepet, loc. En temps antic, antigament, fa molt de temps.
  10. En temps, anticipadament.
  11. En un atre temps, temps arrere, en el temps passat.
  12. Fer temps, haver transcorregut un cert temps: Fa molt de temps que no ixc. També significa ocupar el temps mentres sespera a una hora determinada.
  13. Fer vindre de son temps a una dòna, ant. Provocar-li la menstruació.
  14. En tots temps, loc. ant. Sempre.
  15. A gran temps, loc. ant. Molt de temps.
  16. Fòra de temps, quan no és oportú.
  17. Passar el temps, estar ociós o entretengut en coses poc importants.
  18. Perdre el temps, deixar passar el temps sense fer lo que es podia o debia fer-se.
  19. Temps mort, en alguns deports, interrupció per uns moments del joc.
  20. Temps verbal, en gramàtica, cada una de les divisions de la conjugació que indiquen el moment en que succeïx lo expressat pel verp: temps pretèrit, temps present, temps futur, temps simple, temps compost, temps perifràstic.
  21. Tindre son temps (una dòna), ant. Tindre la menstruació.
  22. Tindre temps, poder fer qualsevol cosa sense obligacions, ant. entretindres.
  23. Moment propi o oportú dalguna cosa: Abril és temps de pluges.
  24. Cada part que es distinguix duna atra en alguna cosa o acció.
  25. Mús. Cada una de les parts de la mateixa duració en que es dividix el compàs.
  26. Mús. Velocitat en la que seixecuta una obra musical.
  27. Orage.
  28. Edat: ¿Quin temps el teu chiquet? 2 mesos.
  29. Al cap del temps, loc. Una volta passat molt de temps.
  30. Donar temps al temps, loc. Esperar que alguna cosa es resolga per ella mateixa.
  31. En el temps i una canya, loc. En temps i paciència.
  32. En temps real, loc. Se diu de linformació que es dona en el mateix moment que sestà produint.
  33. No passar el temps per ad algú, loc. Se diu de qui no pareix envellir.
  34. No tindre temps ni danar a pixar, loc. Estar molt ocupat.
ref. Al mal temps, bona cara. Cada cosa al seu temps. El temps és or per això perdre’s no es pot. El temps i lloguer no paren mai son quefer. El temps no deixa de donar a cada u lo seu. El temps s’ha de prendre conforme ve. El temps tot ho cura. En temps de melons curts han de ser els sermons. Qui temps té i al temps aguarda que li posen una albarda. Temps i vent, dòna i fortuna tot canvia com la lluna. Temps que no és del temps, mal temps. Un temps ne porta un atre.
Buscar temps en: