rei, -is
(Del llatí rēge, mat. sign.)
- s. m. Monarca, sobirà d’un regne.
- Rei absolut, rei que concentra en la seua persona tots els poders de l’Estat.
- Rei consort, marit de la reina o sobirana.
- Rel. Deu: Rei del cel i de la terra.
- Nom que es dona a chiquets o a persones de manera afectuosa.
- Els Reis d’Orient, els Reis Macs o popularment els reixos, els tres sants Melchor, Gaspar i Baltasar que adoraren a Jesucrist en el pesebre; se celebra este fet el sis de giner i es denomina Epifania.
- Els regals que es fan este dia.
- La carta dotze de cada pal d’un joc de cartes, que du dibuixada la figura d’un rei.
- En el jocs d’escacs, la peça principal (que en els seus inicis tenia forma de rei).
- Rei d’armes, cavaller que en les Corts de l’edat mija tenia el càrrec de portar mensages importants, ordenar les cerimònies i dur el registre de la noblea del país.
- dialect. El cap de colla dels segadors o grup de treballadors.
- Rei vestit de budell, persona que fa de rei en farses o per a riure’s durant algunes festes.
- Estar com un rei, loc. Estar en gran comoditat, abundància...
- Tindre un rei en la pancha, loc. Ser molt orgullós, creure’s superior a tots.
- Cada u té un rei en la pancha o ventre, loc. Tots se creuen ser el millor i que es mereixen lo millor.
- Pareix que el rei li guarda els porcs (o les vaques), se diu d’una persona molt vanitosa orgullosa que es creu superior.
- Tirar en pólvora de rei, gastar molt i en coses molt bones.