ventre, -es
(Del llatí vĕnter.)
- s. m. Anat. Cavitat del cos dels vertebrats que conté l’estómec, els budells i l’aparat genitourinari.
- Baix ventre, hipogastri o part més baixa de l’abdomen.
- Anat. Conjunt de les vísceres contengudes en la dita cavitat del cos.
- Anat. Cavitat a on se desenrolla la gestació.
- Anat. Regió del cos exterior a la dita cavitat, que és anterior en el ser humà i inferior en els restants vertebrats.
- Part convexa de major amplària en un objecte, especialment dels recipients o dels músculs.
- Ventre com un tabal, o com un tambor, o com una guitarra, loc. El que és gros o està molt ple.