restant, -ts
(Del llatí restans, -antis.)
- adj. m. i f. Que resta.
- s. El restant, totes les demés coses: Agarra’n huit de les dèu i el restant deixa-me-les a mi.
- Lo restant, lo que queda d’un tot, lo que falta per a completar una cantitat: De cent me n’has pagat huitanta, lo restant t’ho perdone.
observacions/documentació: Se tracta d’una forma ben documentada: “...com de aquelles ne haia rehebut part e del restant li faç gracia...”. Anònim. Procés dels Abat. 1372. ”... cessarien esser stades pagades per lo temps que fon ordenat lo libre de valies que lo plus restant del dit preu que son sexanta e .VI. sous...”. Anònim. Llibre de Consells. 1392. “E dels restants .c. sous que li plagues que la dita vila li u volgues fer gracia de aquells per ço que·n compras una caldera, e del restant que se’n pogues ell o sa muller vestir que quasi tots nus anaven”. Anònim. Llibre de Consells. 1404. “Hun hom esta catiu en Barberia, e·ls amichs venen-li los bens e trameten-li lo restant, e pert-se en lo cami.”. “...axi com son aquells qui solament reserven a ssi per a sa necessitat e donen almoynes del restant e despenen peramor de Deu”. Sant Vicent Ferrer. Sermons. 1410. “...que solament ne prenga per a ssi, / tant com mester al necessari són; /e lo restant partesc·als qui no n’han...”. Ausias March. Poesies. 1425. “...ans comença a fer grans almoynes, les quals pujaven comunament deu milia o quinze milia sous l’any, e tot lo restant posava en poder meu “. “...e cinquanta sous que dona en Luis Bou per al faristol. Lo restant fon de les caritats comunes.”. Sor Isabel de Villena. Llibre dels censals de la Trinitat. 1488. “...que·ls nostres parlars no’ns vullen constrenyer; / y apres d’el restant fareu lo que us placia...”. Jaume Gaçull. La brama dels llauradors. 1490. “...e segons veig, lo restant de ma vida haure de passar ab noves lementacions.”. “...e cobrara les tues viles, castells e tot lo restant del teu patrimoni.”. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch. 1490. “...posaren-la un cap de aquella tovallola sobre la cara del Senyor, e ab lo restant embolicaren-li lo cap...”. Sor Isabel de Villena. Vitra Christi. 1497. “Y lo restant restarà per a qui no haja legit altres llibres...”. Pere Antoni Beuter. Primera part de l’Historia de Valencia. 1538. “ ...y dins la sarsa un dragó que bramava contínuament; y tot lo restant de l’altar ab molta plata, rams, làmines y peses diferents y riques, de plata...”. Joaquim Aierdi. Dietari. 1661. “...Lo escut mitg partit ab lo camp de roitg, / mija luna blanca, lo restant de argent...”. Jaume Febrer. Trobes de mosen Jaume Febrer. 1701. “Etiam, determinaren que dels diners del cadafal de la Lloncheta que es fasa lo precís en los trats, y de lo restant que es fasen colejats diputats.” Anònim. Les actes capitulars de la Sèu de Xàtiva. 1716. “...de Casalduch els navarros / en lo molí s’han ficat, / y del numerós eixèrcit / de don Carlos, lo restant /per los terrenos s’acampa / d’Almaçora y Vilarreal.”. Constantí Llombart. Poesies Valencianes. 1872. “Tot el restant era negre i humit com una presó.” Jesús Ernest Matínez Ferrando. La botiga dels llibres vells. 1919. “I així en tot el restant basant-se rònegamen i exclusiva en la semblança fonètica dels mots.”. Francesc Navarro i Navarro. Els idiomes ibèrics. 1954.