Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: mi
mi
(Del grec μῦ.)
  1. s. f. Nom de la duodècima lletra de l’alfabet grec (Μ, μ), que correspon en la m en l’alfabet llatí.
mi
(Del llatí mĭhī, mat. sign.)
  1. pron. m. i f. Forma del pronom de primera persona singular que s’usa només precedit de preposició que no siga un de de possessió: Per a mi, en mi, per mi, a mi, sobre mi.
  2. ant. S’usava com a complement indirecte del verp en substitució del pronom dèbil me o em i abans de la preposició a: E a mi plau que meu sies.
  3. ant. S’usava com a complement genitiu d’un nom en substitució del pronom possessiu meu davant de la preposició de: Dolor de mi.
  4. ant. S’usava la locució de mi per a introduir una frase afirmativa de certea: I de mi yo’t promet que...
  5. ant. i hui dialectal. S’usa mi en conte de yo en frases comparatives: Tu en tens més que mi.
ref. Hui per mi demà per tu, no s’escaparà ningú. ¡A mi que soc colomí!
mi
(Una de les notes musicals derivades del poema Ut queant laxis, en concret de vers Mira gestorum, dels teus milacres.)
  1. s. m. La tercera de les sèt notes de l’escala musical.
Buscar mi en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.