abans
(Del llatí abantius i este de abante, aglutinació de ab més ante, davant.)
- adv. Ans. Expressa anterioritat o prioritat en el temps, el lloc, l’orde etc. Sol anar antepost a les preposicions de i que, formant la locució preposicional abans de i la locució conjuntiva abans que: Abans d’eixir, deixa entrar. Abans que aplegue ves-te’n.
- Expressa preferència d’una cosa sobre una atra: Abans pobre i honrat, que ric difamat.
- Quan va precedit per un substantiu equival a anterior: Dos hores abans. Un més abans. Un programa abans.
- D’abans, loc. adv. de temps anterior, antigament: Açò de parlar de vosté als pares són costums d’abans.
observacions/documentació: La forma abans és sinònima, en tots els casos, de ans. S’ha de tindre en conte que si nos referim a un temps passat, pero immediat o molt pròxim al moment present en que s’escriu o parla, en valencià s’usa l’adverbi adés.