anar
Flexió verbal »(Possiblement del llatí vulg. amnare, var. de ambŭlāre, caminar.)
- v. intr. Moure’s d’un lloc a un atre en una direcció, anar a Alacant, per un lloc, aniré per la carretera, en un vehícul, aní en avió, d’una determinada manera, aniré ràpidament.
- Moure’s una cosa de manera natural o autònoma, funcionar: El rellonge no té corda i no va. El joguet anava a piles.
- Acompanyat d’un complement modal indica la manera d’actuar, de ser o una circumstància: Va de mala gana al treball. Aní de dol un any. Va a la moda sempre.
- Acompanyat d’un adverbi de lloc o complement de lloc indica el lloc a on ha de colocar-se o està colocada una cosa: Les sabates van dins d’una caixa. Els congelats van al congelador i les verdures fòra. Cada peça va en el seu lloc. Les flors van sobre la taula.
- El verp anar més la preposició per a indica que la persona està predestinada, té inclinacions o es prepara per a un ofici: Vicent va per a mege.
- s. Substantivat pot significar anada: L’anar és més fàcil que el tornar.
- s. Substantivat pot indicar la manera de moure’s: Té un anar alegre i graciós.
- Indica direcció cap a on va o du un camí, senda, carretera, conducte...: Els rius van a la mar. El camí va a Benitachell. La canal va a l’aljup.
- Implicar o importar: Ad ell qué li va si tu entres o ixes.
- El verp anar seguit de la preposició a més un infinitiu, indica el moment immediatament anterior a l’acció que indica l’infinitiu: Anava a entrar quan li tancaren la porta. Anava a dir-li la veritat i callà.
- Indica diferència entre dos coses: D’este Palau a ma casa va molt. D’u a l’atre no va molt. (també pot usar-se com a reflexiu: de l’u a l’atre no se’n va molt).
- En els jocs, prendre joc o participar en una jugada en la que podem passar o no jugar.
- Parar una cosa be o mal, combinar: Eixa jaqueta no li va en eixos pantalons. (És preferible utilisar el verp parar: Eixa jaqueta no para be en eixos pantalons).
- refl. Morir-se o estar morint-se: D’esta malaltia se’n va sense remei. Se n’ha anat sense poder fer res.
- Amollar, deixar de retindre: Deixa anar al pardalet o morirà en la gàbia. Els policies han deixat anar al lladre.
- Anar de vareta o diarrea, loc. Patir diarrea.
- Anar de cos, loc. Fer de ventre.
- Anar al wàter, loc. Fer de ventre.
- Anant anant, loc. A poc a poc o mijanament be. Caminant.
- Anar fet un Sant Llàzer, loc. Tindre el cos ple de ferides.
- Anar en conill, en porra o en porreta, loc. Estar o anar nuet.
- Cavallers, va de bo, loc. En el joc de pilota valenciana, locució que pronuncia el marchador o trinqueter anunciant que escomença la partida o que es continua, quan s’ha parat per les apostes o travesses. Per extensió, se diu quan alguna cosa escomença de veritat o definitivament.
- Anar com cagalló per séquia, loc. vulg. Anar d’ací cap allà dut o espentat per uns atres.
- Anar-se’n del cap, estar foll.
- Anar d’Herodes a Pilats, loc. Anar d’una banda a una atra sense traure profit o conseguir lo que es pretenia.
- Anar-se’n a la carrera, loc. Anar-se’n o acabar-se alguna cosa ràpidament.
- Anar més que Meló, loc. local. Fer una cosa molt ràpidament, anar corrent.
- Anar al gra, loc. Centrar-se en el tema o l’assunt que interessa o es tracta.
- Anar al menys, loc. Decaure, passar a un estat inferior de riquea o de categoria: Era una família rica que ha anat al menys i ara és pobra.
- Anar-se’n cap arrere, loc. Envellir-se la persona.
- Anar o enviar a fer la mà, a fer punyetes, a mamar, a cagar, a córrer, a prendre per cul, a pastar fanc, a la guitza, a la merda, a escaparrar, a emblanquinar o a emblanquinar el trespol de l’Albufera... loc. coloq. Fòrmules vulgars que expressen desacort i descontent davant d’una persona, persones o coses.