Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: anar
anar
Flexió verbal »
(Possiblement del llatí vulg. amnare, var. de ambŭlāre, caminar.)
  1. v. intr. Moures dun lloc a un atre en una direcció, anar a Alacant, per un lloc, aniré per la carretera, en un ve­hícul, aní en avió, duna determinada manera, aniré ràpidament.
  2. Moures una cosa de manera natural o autònoma, funcionar: El rellonge no corda i no va. El joguet anava a piles.
  3. Acompanyat dun complement modal indica la manera dactuar, de ser o una circumstància: Va de mala gana al treball. Aní de dol un any. Va a la moda sempre.
  4. Acompanyat dun adverbi de lloc o complement de lloc indica el lloc a on ha de colocar-se o està colocada una cosa: Les sabates van dins duna caixa. Els congelats van al congelador i les verdures fòra. Cada peça va en el seu lloc. Les flors van sobre la taula.
  5. El verp anar més la preposició per a indica que la persona està predestinada, inclinacions o es prepara per a un ofici: Vicent va per a mege.
  6. s. Substantivat pot significar anada: Lanar és més fàcil que el tornar.
  7. s. Substantivat pot indicar la manera de moures: un anar alegre i graciós.
  8. Indica direcció cap a on va o du un camí, senda, carretera, conducte...: Els rius van a la mar. El camí va a Benitachell. La canal va a laljup.
  9. Implicar o importar: Ad ell qué li va si tu entres o ixes.
  10. El verp anar seguit de la preposició a més un infinitiu, indica el moment immediatament anterior a lacció que indica linfinitiu: Anava a entrar quan li tancaren la porta. Anava a dir-li la veritat i callà.
  11. Indica diferència entre dos coses: Deste Palau a ma casa va molt. Du a latre no va molt. (també pot usar-se com a reflexiu: de lu a latre no sen va molt).
  12. En els jocs, prendre joc o participar en una jugada en la que podem passar o no jugar.
  13. Parar una cosa be o mal, combinar: Eixa jaqueta no li va en eixos pantalons. (És preferible utilisar el verp parar: Eixa jaqueta no para be en eixos pantalons).
    1. refl. Separar-se, distanciar-se o eixir dun lloc: Sen va de ma casa.
    2. refl. Separar-se, distanciar-se, eixir dun lloc cap a un atre: Sen va a Castelló. Men vaig a Oriola.
  14. refl. Morir-se o estar morint-se: Desta malaltia sen va sense remei. Se nha anat sense poder fer res.
  15. Amollar, deixar de retindre: Deixa anar al pardalet o morirà en la gàbia. Els policies han deixat anar al lladre.
  16. Anar de vareta o diarrea, loc. Patir diarrea.
  17. Anar de cos, loc. Fer de ventre.
  18. Anar al wàter, loc. Fer de ventre.
  19. Anant anant, loc. A poc a poc o mijanament be. Caminant.
  20. Anar fet un Sant Llàzer, loc. Tindre el cos ple de ferides.
  21. Anar en conill, en porra o en porreta, loc. Estar o anar nuet.
  22. Cavallers, va de bo, loc. En el joc de pilota valenciana, locució que pronuncia el marchador o trinqueter anunciant que escomença la partida o que es continua, quan sha parat per les apostes o travesses. Per extensió, se diu quan alguna cosa escomença de veritat o definitivament.
  23. Anar com cagalló per séquia, loc. vulg. Anar dací cap allà dut o espentat per uns atres.
  24. Anar-sen del cap, estar foll.
  25. Anar dHerodes a Pilats, loc. Anar duna banda a una atra sense traure profit o conseguir lo que es pretenia.
  26. Anar-sen a la carrera, loc. Anar-sen o acabar-se alguna cosa ràpidament.
  27. Anar més que Meló, loc. local. Fer una cosa molt ràpidament, anar corrent.
  28. Anar al gra, loc. Centrar-se en el tema o lassunt que interessa o es tracta.
  29. Anar al menys, loc. Decaure, passar a un estat inferior de riquea o de categoria: Era una família rica que ha anat al menys i ara és pobra.
  30. Anar-sen cap arrere, loc. Envellir-se la persona.
  31. Anar o enviar a fer la , a fer punyetes, a mamar, a cagar, a córrer, a prendre per cul, a pastar fanc, a la guitza, a la merda, a escaparrar, a emblanquinar o a emblanquinar el trespol de lAlbufera... loc. coloq. Fòrmules vulgars que expressen desacort i descontent davant duna persona, persones o coses.
ref. Qui va en una coixo, a l’any coixo i mig. Qui a la tenda va i be, dos cases manté. Anant, anant, ha perdut les espardenyes. Anem fregint i menjant. Anem allà, que ací ya estem. Anar i vindre són dos viages. Anant anant t’espere. Anant anant li conta els pèls a un burro. Qui va net, net se’n torna. Qui va davant no veu lo que passa per darrere. Qui va a pressa, entropeça. Qui va en la veritat, va en la cara alta. Qui va espayet aplega llunt. Qui va per mal camí, no té bona fi. Digues en qui vas i et diré a on pararàs.
Buscar anar en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.