menys
(Del llatí mĭnus, mat. sign. La palatalisació de la n (pronunciada ny) és explicable per una forma llatina de comparatiu analògic *mĭnĭus.)
- adv. i adj. desus. Manco, més poc. Quan s’utilisa com a comparació s’acompanya de la conjunció que: Açò es menys gran que allò.
- Traent-se, disminuint-se, descontant-se: Tres litros menys un quart de litro.
- Excepte, llevat de, a excepció de: Tots menys tu poden vindre.
- Signe menys, el signe (-) de la resta i dels números negatius.
- ant. Acompanyat de la preposició de equivalia a sense: Un cofre en panys menys de (sense) clau.
- ant. Acompanyat de la conjunció que equivalia a ‘sense que’.
- ant. No menys, encara.
- Al menys, com a mínima cantitat o condició, a lo manco.
- Ni més ni menys, justament, exactament, ni més ni manco.
- Sense més ni menys, exactament...
- Anar al menys, loc. desus. Empijorar-se, deteriorar-se, empobrir-se: Eixa família tan rica anà al menys i hui no tenen res.
- A menyscapte, loc. desus. A menys del seu valor o preu.