Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: clau
clau, -us
(Del llatí clāve, mat. sign.)
  1. s. f. Peça metàlica que introduïda en un pany i rodant-la, activa el mecanisme que obri i tanca una porta.
  2. Tancar en clau, rodar o rollar la clau i ant. tòrcer clau, loc. Tancar la porta rodant la clau dins del pany.
  3. Claus de la ciutat, les que tancaven o obrien les portes de la ciutat. Claus simbòliques que s’entreguen a algunes personalitats com a honor.
  4. Les claus de Sant Pere, símbol del poder concedit a Sant Pere i als seus successors d’obrir les portes del cel per mig del perdó dels pecats.
  5. Clau falsa, la fabricada per a obrir alguna cosa de manera oculta.
  6. Clau comuna o clau mestra, la que obri tots els panys d’una casa, hotel, etc.
  7. Les claus de Deu, joc infantil en els chiquets, assentats en rogle van passant-se unes pedres de mà en mà mentres canten: “A les claus de Deu, / Sant Pere i Sant Joan, / Sant Pere anava darrere / en el trico, trico, tras, tris, tras”.
  8. Instrument metàlic en forma de cilindre, que servix per a donar corda als rellonges.
  9. Clau anglesa, instrument de ferro en mànec i en un cap format per dos peces, les quals se poden acostar o separar per mig d’un dispositiu que gira, podent agarrar en força una peça de maquinària, aplicant-se habitualment a femelles i claus de rosca.
  10. Clau de pas, la que obri o tanca el pas d’un fluït.
  11. Ferro llarc que es troba en la part interior del mànec de la ballesta i que s’utilisa per a disparar-la.
  12. Pedra central d’un arc o volta.
  13. En la lluita o arts marcials, acció que intenta dominar i immovilisar a l’adversari.
  14. Mús. Signe que es coloca al principi del pentagrama indicant el nom de les diverses notes.
  15. El signe { } que s’escriu per a abraçar dos o més files o columnes contigües.
  16. Lo que dona o impedix l’entrada, el domini, etc.
  17. Lo que és necessari conéixer per a poder entendre una cosa.
  18. Estar una cantitat en clau, loc. En números redons, sense que sobre res.
  19. Estar els fruits en la clau, loc. Estar en el punt just de madurea.
ref. De tot lo món fiau, i dos voltes la clau.
clau, -us
(Del llatí clavu, mat. sign.)
  1. s. m. Peça metàlica prima i de diversa llargària, que té punta i cabota. S’introduïx en una superfície a colps de martell i servix per a unir dos o més peces, també se li dona el nom de tacha.
  2. Clau aganchat, V. clau de gancho.
  3. Clau agulla, clau molt prim.
  4. Clau de gancho, clau sense cabota, doblegat en àngul recte i que servix per a penjar objectes.
  5. Clau de cabota, broca.
  6. Clau de rosca, caragol, peça cilíndrica i metàlica, llaurada en hèliç i en cabota gran per a enroscar-la penetrant en una superfície o forat.
    1. Clau d’encabironar, clau gros i de cabota redona.
    2. Claus palmars, clau antic del qual desconeixem la forma i l’us.
  8. Dents en més punta, situades entre els incisius i els quixals. Si es parla d’animal sol dir-se colomello.
  9. Eix que unix les varetes d’un palmito.
  10. No valdre un clau, loc. No valdre res.
  11. No tindre un clau, loc. Ser molt pobre.
  12. Tallar claus, o fer claus de diner, o fer claus de quaranta, loc. Estar molt irritat.
  13. No pegar-ne ni una en el clau, loc. No encertar ni en una ocasió.
  14. Ferir una vegada en el clau i tres en l’enclusa, loc. Errar més que encertar. També existix la variant una al clau i tres en la ferradura.
  15. Voler fer entrar el clau per la cabota, loc. Ser molt cabut, voler tindre la raó sempre.
  16. Espècie aromàtica en forma de clau, que és el capoll de les flors del claveller.
Buscar clau en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.