dent, -ts
(Del llatí dĕnte, mat. sign.)
- s. f. Os chicotet situat en la boca de l’home i uns atres animals que servix per a la masticació i també com a arma defensiva.
- Dents de dalt o superiors, aquelles que estan engastades en la mandíbula superior.
- Dents de baix o inferiors, aquelles que estan engastades en la mandíbula inferior.
- Dents de davant, les quatre dents superiors i les quatre inferiors situades en la part central de la boca i que servixen especialment per a tallar els aliments.
- Dents canines, aquelles que venen a continuació de les incisives i que presenten una forma més aguda; les canines reben el nom de claus o colomellos.
- Dents molars, anomenades vulgarment quixals.
- Dent verrac, aquella que en relació a les atres està desproporcionada.
- Dents de cavall, dents excessivament grosses.
- Dents de rata, dents de chicotet tamany.
- Dents de llet o primeres dents, aquelles que apareixen en la primera dentició i canvien uns anys més tart.
- Cada una de les puntes que sobreïxen en un objecte i que es pareixen a les dents d’un animal.
- Cada una de les puntes que formen els talls d’objectes com les serres, els serrujos etc., o les puntes i resalts de claus, rodes, pintes, etc.
- Tindre bones dents, tindre les dents sanes i fortes; ser molt menjador.
- Eixir a algú les dents, aparició de les primeres dents durant la primera dentició.
- Canviar les dents, aparició de la segona dentició en la conseqüent caiguda i pèrdua de les primeres dents.
- Arrancar una dent, extraure artificialment una dent.
- Clavar les dents, agafar una cosa en les dents.
- Fer dents o fer les dents llargues, donar enveja o donar ganes d’alguna cosa.
- Dir o parlar entre dents, parlar de manera molt baixeta o de manera que no se li entenga.
- Apretar o cloixir les dents, loc. Patir i aguantar una pena.
- No tindre ni per a una dent, loc. Tindre poc per a menjar.
- Desfer-li o llevar-li a u les dents, loc. Amenaçar-lo en algun castic rigorós.
- No entrar de dents cap a dins, loc. Desagradar, repugnar.
- En dents i ungles, en tots els mijos possibles.
- Esmolar les dents, batre o tremolar les dents a causa del fret, la por o una atra convulsió.
- Esmussar o esgarrifar les dents, produir una impressió desagradable.
- Mostrar o ensenyar les dents, loc. En alguns animals, obrir la boca deixant vore les dents de manera amenaçant, per extensió, en les persones, fer mala cara, adoptar una actitut agressiva o amenaçadora.
- Dent d’all, cada u dels gallons que componen una cabeça d’alls.
- Dent de lleó, planta de la família de les Compostes, de l’espècie Taraxacum officinale, pareguda a la camarroja pero en les flors grogues.
- Armat fins a les dents, loc. Que porta moltes armes.
- En les dents eixutes, loc. Totalment chopat.
- Suar les dents, loc. Fingir que s’està molt cansat per haver treballat molt sense haver-ho fet realment.
- Prendre o agarrar el cel en les dents, loc. Enfadar-se o enujar-se molt, bramar d’indignació.
Imàgens
