tall, -lls
(Derivat posverbal de tallar.)
- s. m. Vora aguda d’un instrument esmolat.
- Paleta de ferro que servix per a rascar i netejar superfícies.
- Acte i acció de tallar.
- Forma de tallar alguna cosa: Du un tall de monyo molt clàssic.
- Acte de tallar un material de construcció donant-li la forma desijada.
- Art i forma de tallar les diferents peces per a confeccionar roba i calcer.
- Modo i faedura d’una peça de roba o calcer.
- Figura i proporció del cos humà.
- Aspecte d’una persona o cosa, traça.
- Obertura estreta d’una superfície causada per un objecte que talla, efecte de tallar.
- Quebraça de la pell per efecte de l’aire gelat.
- Clavill entre roques.
- Tros d’una cosa tallada.
- Cantitat de tela o un atre material en el qual se fa una peça de vestir.
- Lloc a on una colla de treballadors han de fer una faena en un temps llimitat.
- Lloc a on s’ha deixat un treball al qual s’ha de tornar.
- Temps determinat que tenen els llauradors per a regar un bancal.
- Estar a tall de + infinitiu, o simplement a tall de + infinitiu, loc. Indica que l’acció de l’infinitiu és immediata; a punt de: Ton pare està a tall de vindre. A tall d’eixir mamprengué a ploure i no ixquérem.
- Al tall, loc. Al gra, al tema.
- Al tall, al tall, loc. Fer una cosa darrere d’una atra pero sense parar.
- Anar a tall, loc. Vendre una cosa sense poder triar, segons van eixint: Les creïlles van a tall.
- Haver bon o mal tall, loc. Haver o no en abundància.
- Peix de tall, peix gran que es ven i consumix a tallades.
- Quin tall de, quin montó de: Quin tall de mentires li ha dit.
- Un tall de huits i nous, loc. Se diu d’una persona que tot li és indiferent i va a la seua.