figura, -res
(Del llatí figūra, mat. sign.)
- s. f. Forma exterior d’un cos i visible que el diferencia visiblement o pel tacte dels atres.
- Part de les arts com la pintura, escultura, etc., que es dedica a la representació del cos humà.
- Les peces dels escacs que no són peons.
- Cada una de les formes en que es representen les notes musicals en un pentagrama.
- Persona que es té en consideració, que destaca per ser excepcional en alguna cosa concreta o en diverses: Sorolla és una gran figura dins de la pintura valenciana.
- Personage d’una obra dramàtica o èpica: Ha fet un estudi sobre la figura de Plaerdemavida en Tirant lo Blanch.
- Figura de dicció, Ret. Variació o alteració d’un vocable per contracció, aument o transposició.
- plr. Gests i expressions físiques de la cara en posició de burla o graciosa.
- Cosa que es presenta o representa d’una manera i que significa o simbolisa una atra cosa.
- Ret. Forma de discurs oral o escrit que modifica l’expressió normal o comuna.
- Cada una de les fases en que es dividix una dansa.
- Delineació que expressa la posició i disposició del cel i de les estreles en un moment determinat.
- Cada u dels grups en que es classifiquen els silogismes segons la posició entre subjecte i predicat.
- Ser un figura, loc. Ser excepcional algú en alguna cosa.
- Fer figures, loc. Fer el bovo, fer monades, fer l’orso.