peça, -eces
(Del gàlic pĕttĭa, mat. sign.)
- s. f. Tros, part o porció de matèria.
- Bona peça d’una cosa, una porció gran, un bon tros.
- D’una peça, que no està de diferents trossos.
- Fer peces o a peces una cosa, fer-la a trossos.
- Tallar a peces, trencar o tallar una cosa fent-la a trossos.
- ant. Espai indeterminat de temps.
- Cada una de les parts que solen compondre un objecte.
- Part definida considerada com a distinta.
- Cada u dels objectes que formen un conjunt, una colecció, un joc, un adreç, etc.
- Cada una de les joyes que formen un adreç.
- Peça de vestir o de vestit, cada una de les porcions de tela elaborades del modo idòneu per a formar part de l’indumentària.
- Habitació o cambra d’una casa.
- Heràld. Cada una de les parts en que es dividix un escut.
- Una cosa considerada a banda d’unes atres de la mateixa espècie.
- Peça d’artilleria, cada una de les armes que componen una bateria.
- Porció de teixit que es fabrica d’una sola volta.
- Animal caçat o peixcat, o que pot ser-ho.
- Cada objecte fabricat de porcelana o fanc.
- Peça de carregar, biga carregadora.
- Obra teatral o musical relativament curta.
- Mala peça, i iròn. bona peça, persona poc recomanable, poc de fiar.
- Peces, joc infantil que consistix en traure en un tros de teula els naips que s’han deixat caure en terra.
- Quedar-se d’una peça, loc. Sorprendre’s, quedar-se boquiobert.
- Tot d’una peça, loc. Íntegrament.
- local. Carret penjat i tirat per una corda, que en el sigle XIX s’utilisava per a animar el fòc en la cordà de la localitat valenciana de Paterna i que també rebia el nom de bouet.