curt, -ta, -ts, -tes
(Del llatí cŭrtum, mat. sign.)
- adj. m. De poca llargària o llongitut.
- Breu, que dura poc: Feu un discurs molt curt, només cinc minuts.
- fig. Exigu, escàs: M’he quedat curt d’arròs i no n’hi haurà prou per als huit convidats. Sempre va curt de diners i em toca pagar a mi.
- Curt de cama, que té les cames curtes.
- Curt de vista, que té problemes en la vista per a vore be de llunt.
- Curt de paraules, poc parlador, tímit.
- Curt d’enteniment, poc inteligent, bovo.
- Curt de diners, en pocs diners.
- Vestir o anar de curt, anar en pantalons curts o falda curta.
- Tindre el geni curt, no tindre correja, no ser pacient i no saber-se reprimir.
- Poc inteligent, bovo.
- adv. De manera breu.
- Fer curt el pas, loc. ant. Resoldre alguna cosa de la manera més breu possible.
- Lligar curt ad algú, loc. Refrenar a algú, reprimir-lo, tindre’l en poca llibertat.
- Quedar-se curt, loc. No aplegar a la cantitat o mida necessària.
- Ser curt de llengua pero llarc de dits o ser curt de llengua pero llarc d’ungles, loc. Ser poc parlador o tímit pero saber aprofitar-se de les oportunitats.
- A la curta o a la llarga, loc. Tart o pronte.
- Ser més curt que Lleonart, loc. local. Ser molt poc inteligent.