(Del llatí lŏnge, mat. sign.)
- adv. i prep. A distància considerable.
- En gran discrepància: Estem llunt d’aplegar a un acort.
- Llunt de, indica alguna cosa que s’esperara que ocorreguera i que no ocorre, i sí una atra molt diferent: Llunt d’alegrar-se, s’enfadà.
- adj. Situat a gran distància; lluntà.
observacions/documentació: La forma llunt també és clàssica i hui general en valencià, i és tan etimològica com l’antiga luny. En la llengua vulgar i dialectalment existix la forma llunta: Una casa molt llunta.
ref. Amor de llunt i fum d’estopa, tot és u.