Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: aplegar
aplegar
Flexió verbal »
(Del llatí applĭcāre, aplegar, arribar, acostar.)
  1. v. intr. Vindre a un lloc concret desplaçant-se: Havem aplegat a Alacant a les huit i mija del matí. El tren aplega ara mateix a lestació.
  2. Vindre les embarcacions a la vora, el port o un moll, arribar: La barca aplega al port i descarrega. Aplegà una nau de forment a la plaja.
  3. Poder tocar o alcançar una cosa que està llunt o separada: És molt baixet i no aplega a la finestra. Yo aplegue a agarrar els llibres que estan dalt de la llibreria.
  4. Existir o durar fins a un temps o moment: Linfluència aràbiga aplega als nostres dies.
  5. Vindre el temps o moment que sesperava: Ha aplegat abril i encara no ha plogut.
  6. Conseguir o obtindre lo que es desijava o allò per lo que es treballava o preparava algú: Ha aplegat a ser arquitecte. Aplegarà a ministre. Aplegaren a reunir els diners que necessitaven. Han conseguit aplegar a la meta.
  7. Ascendir a cert preu, nivells, grau...: La casa aplegà a valdre alguns millons. Fins ací aplegà la riuada. Ha aplegat a quaranta de febra.
  8. No aplegar a laltar o a rams de beneir, loc. No conseguir que una cosa acabe be.
  9. ant. Reunir.
  10. Aplegar a les últimes canadelles o aplegar sempre a la bendició, loc. Aplegar tart o massa tart.
  11. Aplegar a taules llevades o alçades, loc. Aplegar massa tart.
  12. Aplegar i besar la pau o el sant, aplegar i envasar o poar o besar lanella o fényer o enfornar, loc. Aplegar a un lloc i conseguir ràpidament una cosa.
observacions/documentació: Se tracta d’una forma patrimonial valenciana injustament bandejada com a possible castellanisme perque no ho és. Posem a soles uns eixemples clàssics del Tirant lo Blanch de Joanot Martorell. 1490:” ...Car la mia desaventura no consentirà la mia veu passe lo riu de Transimeno per aplegar a tu”. “En tota aquella nit no pogueren aplegar a la ciutat de Bellpug”. “E de alli hon ells se atendaren havia una legua de pla per aplegar a la ciutat”. Dos eixemples més deixen ben clar que aplegar i arribar conviuen i són completament sinònims des d’époques ben antigues: “... dit dia plogue y aplega una nau de forment a la placha”. Pere Martí. Llibre d’antiquitats 1525. “...los havien scrit los jurats de Denia, que hera arribada en dit port huna nau de forment”. Manual de consells de Gandia 1541.
ref. Bram d’ase no aplega al cel. Qui primer aplega, eixe guanya la joya. Aplegar i envasar, no pot ser.
Buscar aplegar en: