Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: arribar
arribar
Flexió verbal »
(Del llatí vulg. *arrīpāre, aplegar a la vora.)
  1. v. intr. Aplegar, vindre o anar a cert lloc al que saplega en un desplaçament: Hem arribat a Cocentaina este matí. Els corredors arriben a la meta.
  2. Aplegar, poder tocar una cosa alluntada o que està molt alta o fonda: No arriba dalt de larmari. Làncora arriba al fondo de la mar.
  3. Aplegar, conseguir una cosa cert grau o nivell: Fins ací arribà la riuada.
  4. Aplegar, equiparar-se una persona o cosa a una atra: El conte no arriba a ser una novela.
  5. Aplegar, durar fins a cert punt o moment: El malalt no arriba a Nadal. La yaya arribà als norantassís.
  6. Aplegar, tindre lloc els acontenyiments esperats: Al final sempre arriba la mort. En el temps tot arriba. Ha arribat lhora de descansar.
  7. Arribar i fényer, loc. Conseguir ràpidament lo que es pretenia.
  8. No arribar la sanc al riu, loc. Indica que les conseqüències dun fet no seran massa greus o que el desenllaç no serà dramàtic.
  9. Arribar com les palmes dElig, loc. Aplegar o arribar tart; sol afegir-se que vingueren el matí de Pasqua.
  10. No arribar a terme, loc. No aplegar o arribar a fer-se una cosa.
  11. Fins ací hem arribat, loc. Expressa que no sestà dispost a acceptar o consentir res més.
observacions/documentació: Si en algun moment o lloc arribar i aplegar no han segut completament sinònims, hui ho són. A soles el substantiu arribada té més vigència que aplegada, que també existix.
Buscar arribar en: