arribar
Flexió verbal »(Del llatí vulg. *arrīpāre, aplegar a la vora.)
- v. intr. Aplegar, vindre o anar a cert lloc al que s’aplega en un desplaçament: Hem arribat a Cocentaina este matí. Els corredors arriben a la meta.
- Aplegar, poder tocar una cosa alluntada o que està molt alta o fonda: No arriba dalt de l’armari. L’àncora arriba al fondo de la mar.
- Aplegar, conseguir una cosa cert grau o nivell: Fins ací arribà la riuada.
- Aplegar, equiparar-se una persona o cosa a una atra: El conte no arriba a ser una novela.
- Aplegar, durar fins a cert punt o moment: El malalt no arriba a Nadal. La yaya arribà als norantassís.
- Aplegar, tindre lloc els acontenyiments esperats: Al final sempre arriba la mort. En el temps tot arriba. Ha arribat l’hora de descansar.
- Arribar i fényer, loc. Conseguir ràpidament lo que es pretenia.
- No arribar la sanc al riu, loc. Indica que les conseqüències d’un fet no seran massa greus o que el desenllaç no serà dramàtic.
- Arribar com les palmes d’Elig, loc. Aplegar o arribar tart; sol afegir-se que vingueren el matí de Pasqua.
- No arribar a terme, loc. No aplegar o arribar a fer-se una cosa.
- Fins ací hem arribat, loc. Expressa que no s’està dispost a acceptar o consentir res més.
observacions/documentació: Si en algun moment o lloc arribar i aplegar no han segut completament sinònims, hui ho són. A soles el substantiu arribada té més vigència que aplegada, que també existix.