tocar
Flexió verbal »(De l’onomatopeya tok.)
- v. tr. Posar en contacte la mà o una atra part del cos en alguna cosa per a percebre pel tacte les seues qualitats o aplegar a dita cosa per mig d’algun objecte.
- substantivat. Sentit del tacte: El tocar l’he perdut en la dreta.
- No tocar, no tindre contacte en alguna cosa voluntàriament: Fa anys que no toca la beguda.
- Tocar-se dos coses, estar en contacte.
- Arribar un barco a algun lloc només de pas: En tot el viage el barco tocà a soles dos voltes la costa italiana.
- Pegar: Si feu maldats vos tocaré la cara.
- Fer blanc, ferir.
- Influir, fer un efecte en algú, especialment els elements climàtics (sol, aire, pluja...) o els sentiments: Els teus insults me toquen l’ànima.
- Tocar el cor a algú, emocionar, impressionar.
- En orfebreria, provar la calitat de l’or o l’argent en la pedra de toc.
- ant. Cobrar diners.
- tr. i intr. Tocar per teléfon o simplement tocar, telefonejar.
- Fer sonar un rellonge la mija, els quarts i les hores en punt.
- Usat en imperatiu, ¡toca!, ¡toqueu!, tant per a incitar a anar-se’n d’un lloc com per a accelerar una atra acció. També s’utilisa com a interjecció que indica consol o alegria: He cobrat lo que em devien. - ¡Toca! podràs comprar-te un coche nou.
- ant. Fer moure’s a un animal pegant-li colps.
- Tractar, parlar d’un assunt d’una manera superficial.
- Tocar acte, ant. Registrar per escrit.
- Pertocar, tindre relació: Este tema no et toca a tu perque és cosa meua.
- Tocar més un infinitiu indica que l’acció de l’infinitiu és obligatòria: Toca pagar cada més.
- ¿T’ha tocat o t’ha fet aire?, loc. Se diu quan algú li pega de ple a un atre, encerta el tir o li diu una veritat a la cara.
- Tocar els collons o la figa, loc. coloq. Molestar, indignar, irritar, aïrar, enujar, tocar els nassos.
- Toca’t el nas, loc. coloq. Indica negació davant de lo que un atre pretén, vol o mana.
- Ves a tocar-te els collons, la figa o allò que es cull en canya, loc. Ves a fer punyetes.
- Tocar en les mans una cosa, loc. Experimentar-la per u mateix.
- Tocar ferro o fusta, loc. Tocar estos materials per superstició per a evitar la mala sòrt.
- Tocar moltes tecles, loc. Fer coses variades.
- Tocar palmes, loc. Aplaudir.
- Tocat de l’ala o del cap, loc. Estar foll.
- Engolir-se, menjar-se o embocar-se una cosa sense tocar vores, loc. De colp, sense mastegar, àvidament, com si no fora res: S’engul les olives sense pinyol sense tocar vores.
- Tocar la loteria, guanyar un premi en la loteria. Ser afortunat en alguna cosa.
- Afegir un licor a una beguda: Un cafenet tocadet d’anís.