vora, -res
(Del llatí ōra, mat. sign., i en una v- inicial per a evitar l’hiat en la combinació la ora.)
- Part a banda i banda d’un carrer per a on transita el personal: Puja a la vora no siga que passe un coche i t’arramble.
- A la vora, loc. Prop, al costat.
- Vora tal cantitat o pes, prep. Més o manco, aproximadament: Vindré vora les huit. Pesarà vora cent quilos.
- Anar vora mar o vora riu, anar per la vora de la mar o d’un riu.
- Dir-li a u més que la mar trau a les vores, loc. Dir-li a u tot lo roïn que es pensa d’ell.
- De vores a vores, loc. A seny, totalment ple, de gom a gom: La séquia anava de vores a vores i a tall d’eixir-se’n.
- Fer la vora, ribetejar.
- Fer-se a la vora, loc. Apartar-se, fer-se a un costat.
- Vores, ni les de coca, loc. Vol dir que lo millor sempre està en el centre o al mig.
- Ficar vores ad algú, loc. Posar-li determinis o condicions.
observacions/documentació: La forma vorera en el significat de banda d’un carrer per a on transita el personal no té ni documentació ni tradició, se tracta d’un catalanisme modern introduït per Pompeu Fabra en el seu Diccionari, per imitació al castellà “acera” adoptà la forma vorera. La forma patrimonial i usual és vora. “Y dien que en Roma no van per la ciutat. Y es veritat que y havia alguns fancs, encara que y havia bones vores”. Pere Joan Porcar. Coses evengudes en la ciutat y regne de Valencia 1585.