carrer, -rs
(Del llatí vulgar carrariu, mat. sign., lloc per a on passen els carros.)
- En alguns deports com la natació o atletisme, canal o via per la que nada o corre cada competidor.
 - Espai transitable entre dos files de persones, coches, objectes, animals, etc.
 - Série de coses posades en fila.
 - Gent del carrer, loc. Gent de classe baixa.
 - Passar per carrer que no trau cap, loc. Se diu quan se posa algú en circumstàncies difícils de superar.
 - Enmig del carrer, loc. De forma pública, davant de la gent.
 - Tirar-se al carrer, loc. Eixir a manifestar-se públicament.
 - Tirar al carrer, despachar, expulsar de casa, del treball...
 - No poder eixir al carrer, loc. Tindre dificultats per estar buscat, perseguit, mal vist...