Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Eixir
eixir
Flexió verbal »
(Del llatí exīre, mat. sign.)
  1. v. intr. Dirigir-se o anar de linterior a lexterior, de dins cap a fòra.
  2. ant. Eixir en terra, desembarcar.
  3. ant. Eixir a cambra, fer de ventre.
  4. Eixir-sen un líquit, sobreeixir un líquit del recipient que el conté.
  5. Eixir a batalla, ant. Presentar batalla a lenemic.
  6. Eixir ad algú o eixir a lencontre, eixir al camí, eixir al pas o eixir al davant, anar cap ad algú per a encontrar-se de cara en ell en un punt.
  7. intr. refl. Escapar duna situació concreta.
  8. Eixir de o de mateix, perdre lenteniment, el trellat, el control.
  9. intr. Excedir, sobrepassar una cosa del nivell duna atra baix o darrere de la qual està: Les mànegues de la camisa ixen massa de la jaqueta.
    1. intr. Fer-se visible, aparéixer lo que estava amagat o tapat per una atra cosa.
    2. Eixir el Sol, la Lluna, aparéixer estos astres en el cel.
    3. Escomençar a brotar una planta.
    4. Aparéixer en alguna part del cos uns grans, erupcions, taques...
    5. Eixir a la llum o a la llum pública, fer-se palés o públic.
  10. intr. Donar pas una porta, un eixidor, un camí, un carrer, etc., a un lloc concret: El carreró ix a lavenguda.
    1. intr. Fer o finalisar un treball o qualsevol atra cosa: Ha pintat un païsage i li ha eixit molt be.
    2. Eixir de contes, loc. Acabar el temps senyalat de gestació i estar preparada per a parir.
    3. Eixir a cap, aplegar al final duna cosa com se volia o es deuria arribar.
  11. Lliurar-se dun perill o dany com ara malaltia, deute, esclavitut: Ya he eixit de la grip. Hem eixit del perill en que estàvem.
  12. Deixar docupar un càrrec, deixercir un ofici...: Ha eixit de la regidoria.
  13. Ser conseqüència una cosa duna atra: Desta reunió eixirà la solució per a lempresa.
    1. Passar a ser, resultar de determinada manera: Si el matrimoni no li ix be es separarà.
    2. Eixir car, barat, costós, etc., que costa molts, pocs diners.
    3. Eixir-sen en la seua, conseguir u lo que volia.
  14. Traure el resultat dun conte o càlcul: Els contes mhan eixit malament.
  15. Ser elegit: Mon pare ixqué diputat.
  16. Moure un mig de transport: El tren ix a les huit i lavió a les dèu.
  17. En alguns jocs, escomençar un jugador a jugar iniciant la partida: He guanyat la i ixc yo.
    1. Dir o fer alguna cosa quan no sesperava: Ya estava clar i nos ix este embolicant-ho.
    2. Eixir per peteneres, loc. Dir o fer una cosa inesperada i contrària a lo que sesperava.
  18. Per una orella mentra i per latra mix o mix, mix: per luna mentra i per latra mix, loc. Que no fa cas a lo que li diuen.
  19. Ixca lo que ixca, loc. La decisió està presa, vaja be o mal.
  20. Eixir ad algú, loc. Semblar-se a una persona: El chiquet li ha eixit més a son pare que a sa mare.
  21. Eixir ad algú una cosa del nas, dels collons, dels ous, de la figa, de la punta de la fava... loc. vulg. Fer u una cosa perque li dona la gana, sense atendre a raons i sense justificació.
  22. Eixir una cosa de dins o de lànima, loc. Nàixer dun sentimet íntim: Lixqué de lànima dir-li que no el volia.
  23. No eixir-sen de la família, loc. Tindre els mateixos vicis, costums, enrònies, gusts... que el restant de la família o algun dels seus membres.
ref. En dòna, gos i guitarra, no ixques de nit de casa. Bevem i mengem, que a un cap o a un atre eixirem.
Buscar Eixir en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: gir.