ya
(Del llatí iam, mat. sign.)
- adv. i conj. Indica anterioritat, generalment d’un fet en referència a un atre: No el poguí escoltar, quan yo entrí ell ya havia acabat de parlar.
- Davant d’una afirmació l’intensifica o assegura: Ya ho crec. Ya voràs com ve.
- Ya que, posat que, introduïx una proposició causa o conseqüència d’una atra: Ya que ho has trencat, ho hauràs de pagar.
- Ya..., ya...: conjunció Distributiva: Ya vinga ell, ya vingues tu, yo ací estaré.
- Me cague en ya, coloq. Exclamació que mostra desacort, contrarietat...