vore
Flexió verbal »(Del llatí vĭdēre, mat. sign.)
- v. tr. Percebre en els ulls l’image que els rajos de llum formen en la retina dels objectes.
- Mirar, observar, examinar: He de vore si el billet és fals.
- refl. Ser percebuda l’image en els ulls: Se veuen flors molt diferents en el jardí.
- Ser testic ocular, percebent en els ulls un fet o circumstància: Vorem un bon espectàcul.
- Visitar o reunir-se en algú per a tractar algun assunt: Nos vorem demà per a parlar.
- refl. Trobar-se, en l’objecte de barallar-se, bregar, renyir o lluitar: Si feu això vos les voreu en mi.
- fig. Entendre, comprendre o reconéixer per la raó i l’enteniment: Veig que tens raó.
- fig. Valorar, sospesar, estudiar en l’enteniment un fet o circumstància: Veges si pots entendre la situació.
- Considerar un fet o circumstància d’una manera o d’una atra: Veig be que treballen junts.
- refl. Trobar-se: Ara em veig en una molt bona situació.
- En forma d’interrogació, per a senyalar a un atre que es done conte de lo que se li diu: ¿Veus? Ya et dia yo que et faries mal.
- Usat en pretèrit imperfecte de subjuntiu, seguint a la conjunció si, per a proporcionar major intensitat a lo que s’afirma: Si veres cóm està de gran no t’ho creuries.
- Usat en primera persona del plural de l’imperatiu, per a expressar el desig d’esperar a que succeïxca un fet per a contrastar una opinió o lo que es preveu d’ell: Vejam lo que pot passar demà.
- Usat en segona persona del singular de l’imperatiu, en el significat de mirar, a sovint com a exclamació: Veges tu lo mal que ho ha fet tot.
- La forma del singular veus, era usada pels clàssics a sovint com a adverbi de lloc.
- Les formes arcaiques vet o vets, s’usaven acompanyades d’adverbis de lloc, en el significat de mira: Vet ací. Vet-me ací.
- Segons veig, segons se veu o per lo vist, loc. Segons pareix.
- De bon vore, loc. Que té bon aspecte o que este és agradable.
- Fer vore, loc. Mostrar, i també aparentar de forma que es done a entendre que és verdader lo que realment no ho és.
- Vist i plau, loc. inus. V. benvist.
- Fer-se vore, loc. Exhibir-se, menejar-se per a atraure l’atenció dels demés sobre sí mateix, per interés o vanitat.
- No poder vore ad algú o no poder vore ad algú ni en pintura, loc. Indica l’entema que es té cap a un atre.
- ¿A ón s’ha vist?, loc. Se diu davant d’un fet inaudit.
- Vore-ho tot en ulleres d’aument, loc. Exagerar o vore-ho tot molt difícil, excessiu, pesat, treballós…
- Vore vindre ad algú o alguna cosa, loc. Saber de bestreta lo que un atre vol o pretén, saber lo que va a passar.
- Vist que, loc. Ya que, sent aixina que.
- Vore en bons ulls, loc. Estar d’acort en una cosa.
- Vore de llunt, loc. Prevore.
- A vore si…, loc. Indica que una cosa pot succeir: A vore si caus.
- A vore vindre, loc. Esperant lo que puga passar: Yo he fet tot lo que podia fer i ara a vore vindre.
- Vore’s les cares, loc. Enfrontar-se a un atre, barallant-se o competint, de veres o figuradament.
- ¡Com si ho vera!, loc. Afirma la creença absoluta que es té en que lo que s’ha dit és cert.
- Estar a vore-les vindre, loc. Esperar a que ocórrega un fet ans de prendre una determinació al respecte.
- Ya ho vorem, loc. Indica l’inseguritat o l’incredulitat de que succeïxca lo que un atre espera que ocórrega.
- Donar un que vore ad algú, loc. Donar a un atre un motiu de preocupació o malestar.
- Tindre que vore, loc. Indica l’existència d’una relació entre les dos coses o més que s’enuncien.
- En tornar a vore-nos: junts, loc. Se diu quan u se’n va i saluda d’esta manera volent dir que fins a l’atra ocasió en que es troben.
- Vore-se-les negres, loc. Enfrontar-se a grans dificultats per a conseguir una cosa: Se les va vore negres per a traure el coche del fanc.
- No vore tres dalt d’un burro, loc. No vore gens: Sense ulleres no veig tres dalt d’un burro.
- ¡Bona vista vejam! figues en agost o bacores per Sant Joan, loc. S’exclama quan veem a algú que fea temps que no véem.
observacions/documentació: La forma vore convivia en época antiga en la forma veure a la que desplaçà completament: “en cas que pagar-se degues, que d’aquella puxe esser feta gracia per los dits jurats aquella que voran...”. Anònim. Història de la cultura valenciana. 1343. “... les presents voreu cent moros de los dits vostres lochs que siguen abils e suficients per a semblant negoci”. Anònim. A la mort magnifica e virtuosa senora Na Yolant Pujades y de Mascó. 1521. “Ara vorem en Montgo i tota la semejança i ab totes les circumstancies que ho acompanyen”. Pere Esteve. Escrits Valencians 1651. “No fonch menys el venerable pare Pere en semejant coneiximent, com se ha vist y es vorà en tants prodigs”. L. Ignaci Planells. Resumen y relacio de la vida y prodigis de Pere Esteve. 1677.