llum, -ms
(Del llatí lūmĭne, mat. sign.)
- s. f. Forma d’energia que per la seua acció sobre els ulls nos fa vore els cossos.
- Llum directa, la que ve directament del cos lluminós.
- Llum indirecta, la que ve d’un objecte allumenat per la llum directa.
- Mija llum, la que és escassa.
- Llum natural, la del Sol.
- Llum artificial, la que no és solar.
- Llum blanca, la que no produïx cap color.
- Donar a llum, dit d’una dòna: parir.
- Traure a la llum, publicar, declarar, fer aparéixer.
- Vindre a llum, ant. Nàixer.
- Obrir els ulls a la llum, nàixer.
- Entre dos llums, a l’hora del crepúscul.
- Llum verda, permís, llicència.
- Llàntia o foc que fa llum, com ara els d’un vehícul: Un coche en les llums enceses.
- Llum curta, la llum d’un vehícul quan circula en la foscor.
- Llum llarga, la d’un vehícul quan circula en la foscor i que allumena més distància que la curta.
- Llums de posició, les d’un vehícul que indiquen la seua posició i que no allumenen per a circular.
- Llums de fre, les d’un vehícul situades a la banda de darrere i que s’encenen automàticament quan s’acciona el fre.
- Llum de gàlip, les d’un camió, autobús o gran vehícul, situades en els ànguls superiors.
- Llum de marcha arrere, la dels vehículs situada en la part posterior, que s’encén quan se fa marcha arrere.
- Llum intermitent, les que s’encenen i apaguen intermitentment i indiquen les maniobres a dreta i esquerra d’un vehícul.
- Llums intermitents d’emergència, les d’un vehícul que s’encenen i apaguen intermitentment totes a l’hora i indiquen emergència, alerta, averia, perill...
- Llum guia, Nàut. Llum blava situada a la popa per a la navegació nocturna.
- Llums de navegació, Nàut. Les que ha de dur enceses una embarcació durant la navegació nocturna.
- Fer llum, loc. Allumenar.
- Imitació d’esta forma d’energia en una pintura o la seua manifestació en un objecte.
- fig. Lo que aclarix, que lleva els dubtes.
- fig. Eixemple, lo que dona mostra.
- Dimensió d’una obertura, d’un arc, i especialment la dimensió en sentit horisontal.
- Llum de gancho, o llum de cresol, llàntia o cresol que té el seu depòsit en forma de plat i que ple d’oli es penja d’un gancho que té en el mànec.
- Fer llum ad algú, loc. Acostar-li llum ad algú per a que puga vore lo que està fent.
- No ser bo per a dur llum a una presó, loc. No servir per a res.
- Llum furtada, ant. Dret que u té a que una nova edificació no li lleve la llum o la claror a la seua per ser aquella més alta o estar massa prop.