Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: ulls
ull, -lls
(Del llatí vulg. ŏclu, contracció del llatí clàssic ŏcŭlus, mat. sign.)
  1. s. m. Orgue de la visió en lhome i els animals.
  2. Nineta de lull, la pupila.
  3. Obrir els ulls, separar els parpalls de modo que es veja el globo de lull.
  4. Ull de congre, se diu de la persona que gira o desvia la vista.
  5. Traure els ulls ad algú, despullar-lo dels òrguens de la visió.
  6. Ull de pésol, taca en la retina que dificulta o impedix la visió.
  7. Ull de cristal, ull fictici que es du per a dissimular la carència de lull natural.
  8. fam. plr. Ulleres: Mhe deixat els ulls en casa.
  9. Dur o portar quatre ulls, usar ulleres.
  10. plr. Vista, la facultat per a vore, leixercici desta facultat: bons ulls.
  11. Parlar en els ulls, entendres en la mirada.
  12. Posar els ulls damunt duna persona o cosa, dirigir-li la vista, observar de manera fixa, fixar-se en alguna persona o cosa.
  13. Tindre als ulls, tindre a la vista.
  14. Clavar els ulls en algú, fixar-li la mirada de manera intensa.
  15. Alçar els ulls, mirar cap amunt.
  16. Baixar els ulls, mirar cap avall.
  17. Colp dull, ullada, mirada ràpida.
  18. plr. fig. Facultat cognoscitiva, intelectual.
  19. fig. Capacitat o facultat per a donar-se conte de les coses, per a entendre-les tal com són.
  20. Tindre bon ull o molt dull, tindre una capacitat especial per a comprendre una cosa i realisar-la de manera adequada.
  21. Als meus ulls, al meu entendre, al meu parer o a la meua manera de vore les coses.
  22. ¡ull!, interjecció per a advertir atenció, estar alerta.
  23. Cosa que pel seu aspecte pareix un ull, per tindre forma redona, per estar foradat o cóncau, per tindre un abultament redó damunt de la seua superfície o per qualsevol atra particularitat.
  24. Forat fondo o clot dalguns objectes.
  25. Cada una de les malles que formen un filat o una ret.
  26. Els forats que es formen en una massa, com la del formage, el pa, etc.
  27. Se diu del forat central duna roda o duna mola.
  28. Ullal, forat de ferro que una aixada, un martell o unes atres aïnes similars, per a posar el mànec.
  29. Forat del pany per a on se fica la clau.
  30. Cada u dels dos forats que larbre de la sénia en la part de dalt, que susen per a passar el cap de la barra per un, i per latre la cabestrera.
  31. Forat redó ubicat en la part superior de la canya de làncora, pel qual se passa el cep.
  32. Forat per a on ix o passa laigua dun molí, o una séquia.
  33. Boca o bec de la sépia format per dos peces cònees que popularment se denominen el flare i la monja.
  34. Brot que escomença a nàixer en una planta.
  35. Ull de bou, Finestra chicoteta i de forma circular.
  36. Ull de poll, durícia redona que es forma generalment en els dits dels peus causant dolor.
  37. Ull de gat, quars cristalisat, de fibres minerals, forma circular i color blanc groguenc.
  38. Ull de tigre, varietat de quars groc i terrós dorat, en reflexos tornasolats.
  39. Ull del cul, el sés.
  40. Nom en el qual se designa a distints animals i plantes, per ser molt chicotets, per laspecte de les flors, etc.
  41. Planta que pertany a lespècie Anthemis cotula.
  42. Ull de perdiu, planta ranunculàcea que pertany a les espècies Adonis autumnalis i Adonis aestivalis.
  43. Ull de llebre, varietat de cep i de raïm negre.
  44. A ull, loc. Calcular de manera aproximada, sense medir, pesar, o contar.
  45. Obrir els ulls o fer obrir els ulls ad algú, loc. Fer que algú comprenga lo que no sabia, desenganyar-lo, fer-li vore la realitat.
  46. Tancar els ulls, loc. Dormir, fig. Fer per a no vore alguna cosa.
  47. Tancar els ulls ad algú, acompanyar o cuidar a una persona en el moment de la seua mort.
  48. Obrir els ulls a la llum, loc. Nàixer.
  49. Tancar els ulls, loc. Morir.
  50. Tindre bons ulls, loc. Vore perfectament, tindre la vista sana.
  51. Dormir en els ulls oberts, loc. Estar alerta, estar atent a tot lo que rodeja, no deixar-se sorprendre o enganyar.
  52. Fer lullet, loc. Tancar un ull tenint obert latre, cosa que es sol fer com a senyal ad algú.
  53. Posar els ulls en una cosa, loc. Fixar-li la vista, mostrar predilecció per eixa cosa.
  54. Pegar als ulls, loc. Presentar-se de sobte a la vista.
  55. Ficar o fer entrar pels ulls, loc. Fer entendre una cosa ad algú mostrant-li levidència.
  56. Endur-se en els ulls o anar-sen els ulls darrere duna cosa, loc. Mirar una cosa en el desig de conseguir-la.
  57. Cremar-se els ulls, loc. Treballar de manera intensa i durant un temps prolongat en una cosa que sha de mirar fixament, com escriure, llegir, cosir, etc.
  58. Deixar els ulls en una cosa, loc. Mirar-la de manera reiterada en el desig dobtindre-la.
  59. Anar en sèt ulls o viure en sèt pams dulls, loc. Estar molt atent, alerta, vigilant.
  60. Menjar-se en els ulls, loc. Mirar a una persona o una cosa de manera fixa, mostrant desig o interés.
  61. Menjar pels ulls, loc. Despertar-se lapetit quan el menjar un bon aspecte extern, pensant que es menjarà més de lo que en realitat se pot.
  62. Mirar en bons ulls, loc. Mirar a una persona o una cosa en afecte, en simpatia, de manera carinyosa.
  63. Entrar per lull dret, loc. Interessar o agradar des del primer instant, acceptar-la en simpatia.
  64. Mirar de mal ull o en mals ulls, loc. Mirar a una persona o una cosa en antipatia i desafecte.
  65. No tindre ulls en que puga mirar ad algú, loc. ant. No poder engolir a algú, tindre-li animadversió.
  66. A ulls tancats, loc. Tindre gran seguritat o confiança, sense por denganyar-se o cometre un erro.
  67. Parlar en els ulls, loc. Donar a entendre en una mirada lo que es vol dir.
  68. Fer llumenetes els ulls, loc. Lluir els ulls com a conseqüència dhaver begut massa alcohol.
  69. Tindre taranyines en els ulls, loc. No vore lo que es a la vista o davant.
  70. Dur una bena davant dels ulls, loc. Estar encabotat, no entendre lo que és obvi o evident.
  71. Tirar-se terra als ulls, loc. Perjudicar-se a mateix, actuar contra els seus propis interessos.
  72. Traure fòc pels ulls, loc. Expressar gran enuig.
  73. Traures els ulls, loc. Barallar-se fortament, en gran despreci i aversió.
  74. Traures lull pensant senyar-se, loc. Actuar en perjuí propi quan se pensava actuar en benefici personal.
  75. Estar més clar que un ull de peix, loc. Estar una cosa molt clara.
  76. Portar entre ulls o sobre lull, loc. Estar en situació dalerta o vigilància sobre alguna persona o algun assunt.
  77. Tindre algú entre ulls, loc. Tindre-li enemistat, odi, maldat.
  78. No llevar els ulls de damunt, loc. No parar de mirar ad alguna persona o cosa, vigilar-la en tot moment.
  79. Un ull de la cara, loc. Que costa molts diners.
  80. Només tindre ulls en la cara, loc. Estar extremadament prim.
ref. Sempre hi han ulls que s’enamoren de llaganyes. Les mates tenen ulls i les parets tenen orelles. Ulls blaus… barat a claus. Ulls negres, barat a calderes. Ulls que es volen, se busques i es troben. L’ull blau i la cella rosa, bona mossa. L’ull, toca-te’l en el colze. Els ulls s’han de fregar en els colzes. Els ulls no són mai vells.
Buscar ulls en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.