àncora, -res
(Del llatí anchŏra, mat. sign.)
- s. f. Instrument de ferro, com un ham doble, en dos braços acabats en ungla, que, unit a una corda o cadena, s’usa per a aferrar les naus al fondo de la mar de manera que no se les enduga el vent o les corrents. Hi han àncores de diferents formes i tamanys.
- Àncora d’esperança o salvació, àncora que es reserva per a ser usada en casos extrems. fig. Remei o recurs extrem.
- Tirar àncores o tirar l’àncora, ancorar o llançar l’àncora a la mar.
- Llevar àncores o llevar l’àncora, pujar l’àncora per a que una embarcació puga partir. fig. partir.
- Tindre bona àncora o bones àncores, loc. Tindre bons protectors o protecció.